L’Aurora no vol que l’Àngel li digui «mare». Viuen en una estranya dependència, en un univers que és només seu, als marges de tota convenció. El corall és el tresor amagat del petit poble costaner, l’or vermell que és la riquesa i també la perdició de molts. Amb l’ajuda del tiet Jonàs, el coraller, l’Àngel aprèn la feina arriscada de submergir-se per pescar-lo. Però no serà el mar, sinó la vida al poble el que ofegarà mare i fill. Apareixen ocells morts a la porta de casa, pintades a les parets i els rumors contra ells es converteixen en amenaces, fins a expulsar-los. Exiliats a la ciutat, per salvar l’Aurora d’una vida de misèria i depressió, l’Àngel només somia amb el corall. Però la seva vida secreta l’ha omplert de fantasmes i de neguits.

El Rafa és un professor d’història d’institut que es mou des de fa temps per les zones més fosques d’internet intentant engegar una revolució. Convençut que la societat està podrida i que només una bona sacsejada pot fer reaccionar la gent, aconsegueix reunir un grup de joves disposats a arribar fins a les darrere conseqüències. «Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res», proclama una pintada mentre els aldarulls a Barcelona van cada vegada a més. El primer objectiu del grup el tenen clar: atemptar contra el director del Banc de Catalunya. Mentrestant, el detectiu Albert Martínez ha viatjat a Londres per refer la seva vida. A punt de complir cinquanta anys, pateix una crisi d’identitat, però una trucada del comissari Pérez Navarro, inquiet per les estranyes circumstàncies del segrest d’un polític d’extrema dreta, l’obligarà a investigar de nou.

La desaparició misteriosa de l’Ariadna, una adolescent de disset anys, en un poble anomenat Arveda, desencadenarà les reaccions dels seus familiars i amics en un ambient asfixiant on res no és el que sembla.

En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».

La seva relació creixerà a cavall del relat i el record. Ella li encarregarà reescriure tot allò que va viure i ell intentarà esbrinar què s’amaga darrere una oferta gens innocent.

La vigília és una novel·la abassegadora que uneix el millor i el pitjor de l’ésser humà. És una història sobre el poder infinit de l’amor, el valor dels nostres records i la vida que hem decidit dur a terme per sobreviure al nostre passat.

Una selecció́ dels millors relats de la secció de Rac1 «El conte de Marc Artigau», acompanyats d’històries inèdites i poesies, i amb il·lustracions de Miguel Gallardo.

La nit en què la Júlia fa divuit anys, el seu avi mor. El matí de l’enterrament, quan busca la documentació per a la funerària, la Júlia no troba el DNI, ni cap factura a nom seu, ni comptes, ni cap document… Sembla que l’home no hagi existit mai. A partir d’aquí, comença una aventura delirant per descobrir qui era en realitat l’avi i per trobar el motiu de la seva mort. La Júlia no s’imagina el que l’espera: la descoberta d’una cova dels dies, un lloc secret i diminut de la terra on no existeix el temps…

L’Albert Martínez, de vacances a Nova York, rep un missatge: «Han matat una dona a la Boqueria». Un matí de finals d’estiu, el famós mercat de la Rambla ha despertat amb una escena macabra que trasbalsa la ciutat. El que hauria d’haver estat un dia tranquil en un dels racons més acolorits i bulliciosos del centre de Barcelona, ha quedat tenyit per la sang d’un crim esfereïdor.

Drets internacionals: Espanyol (Grijalbo)

Una nit de primavera, el detectiu privat Albert Martínez és testimoni d’una escena inquietant: dos homes s’acosten a l’espigó de la Mar Bella, a la zona més perillosa, gesticulant com si discutissin i, al cap d’una estona, només en torna un. Així arrenca una apassionant investigació que el portarà a descobrir els secrets més foscos d’una família adinerada i influent de la ciutat. Amb el singular detectiu Albert Martínez ens endinsem en una història tan original com ho és també la Barcelona gastronòmica, nocturna i oculta, en la qual es desenvolupa l’acció.

Drets internacionals: Espanyol (Grijalbo)

La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Un matí, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola. Allà començarà una trepidant història d’aventures plena de personatges fantàstics: apòstrofs diminuts, barbarismes llefiscosos… i un monstre sense nom a punt per destruir les paraules.

El Rafa és un professor d’història d’institut que es mou des de fa temps per les zones més fosques d’internet intentant engegar una revolució. Convençut que la societat està podrida i que només una bona sacsejada pot fer reaccionar la gent, aconsegueix reunir un grup de joves disposats a arribar fins a les darrere conseqüències. «Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res», proclama una pintada mentre els aldarulls a Barcelona van cada vegada a més. El primer objectiu del grup el tenen clar: atemptar contra el director del Banc de Catalunya. Mentrestant, el detectiu Albert Martínez ha viatjat a Londres per refer la seva vida. A punt de complir cinquanta anys, pateix una crisi d’identitat, però una trucada del comissari Pérez Navarro, inquiet per les estranyes circumstàncies del segrest d’un polític d’extrema dreta, l’obligarà a investigar de nou.

Els Catarres, amb les seves cançons ultralluminoses, optimistas i ballables, van ser el primer grup català de pop festiu que va sonar a les ràdios comercials del país i uns capdavanters en omplir escenaris com ara el Sant Jordi Club de Barcelona. Però la història d’Els Catarres és també la història vital d’en Joan, la Roser i l’Èric, tres joves que, de la nit al dia, van ser catapultats a l’èxit per les xarxes socials i que, gràcies a la perseverança, el talent i la inspiració, han aconseguit consolidar-se en el panorama musical. Deu anys d’anècdotes, secrets i confessions d’Els Catarres sota la mirada d’en Jordi Basté, en un llibre íntim, sincer i amb documents inèdits que promet un viatge a través d’una dècada tan salvatge i tan “catarra” com ells mateixos.

Tancats a casa, amb pors i incerteses, havent donat positiu en Covid-19 i amb una part de l’equip malalt, Jordi Basté ha fet possible l’impossible: sis hores diàries de ràdio i mantenir el lideratge d’audiència durant una situació excepcional. El periodista revela les dèries i angoixes d’aquells dies, i allò que el fa somriure: les obres del pis de sota que es colen en els seus davantals; la conversa amb Pilar Rahola i Oriol Mitjà que el deixa en estat de xoc; la coordinació a distància de membres del seu equip que li fa pensar en la pel·lícula Ratatouille o la trobada amb Toni Clapés, Agnès Marquès i Xavi Bundó per posar en comú l’experiència de fer ràdio des de casa. Aquest llibre és la crònica íntima d’uns mesos que ens han canviat per sempre a tots.

Acompanyats per Jordi Basté, No pot ser! permet conèixer els grans avenços que estan canviant el món, de la robòtica a l’alimentació, del transport a la salut, de les relacions personals a través de les noves tecnologies als grans reptes que suposen l’alerta climàtica o el Big Data. Un viatge apassionant al futur per entendre el present.

L’Albert Martínez, de vacances a Nova York, rep un missatge: «Han matat una dona a la Boqueria». Un matí de finals d’estiu, el famós mercat de la Rambla ha despertat amb una escena macabra que trasbalsa la ciutat. El que hauria d’haver estat un dia tranquil en un dels racons més acolorits i bulliciosos del centre de Barcelona, ha quedat tenyit per la sang d’un crim esfereïdor.

Drets internacionals: Espanyol (Grijalbo)

Una nit de primavera, el detectiu privat Albert Martínez és testimoni d’una escena inquietant: dos homes s’acosten a l’espigó de la Mar Bella, a la zona més perillosa, gesticulant com si discutissin i, al cap d’una estona, només en torna un. Així arrenca una apassionant investigació que el portarà a descobrir els secrets més foscos d’una família adinerada i influent de la ciutat. Amb el singular detectiu Albert Martínez ens endinsem en una història tan original com ho és també la Barcelona gastronòmica, nocturna i oculta, en la qual es desenvolupa l’acció.

Drets internacionals: Espanyol (Grijalbo)

L’Einar, que va néixer i viu en una petita ciutat del nord de Suècia, no ha sabut mai, en els quaranta anys que té, per què el seu pare va abandonar Catalunya de ben jove i no hi ha volgut tornar. Les circumstàncies l’empenyeran a esbrinar-ho i el duran a un món de silencis que es manté des del passat.

L’Elies Costa, empresari del textil, té dona i dos fills, casa amb piscina, segona residència a la Cerdanya i una fàbrica a la ciutat xinesa de Suzhou; tothom està convençut que és un home d’èxit i que la vida li somriu. Però el que ningú no pot sospitar és que l’Elies fa de correu a Andorra dels diners bruts de la màfia xinesa, té una amant que podria estar jugant a dues bandes i és víctima d’una espiral creixent d’extorsions que el té a una passa del col·lapse.

Com és possible que la seva vida s’hagi convertit en un autèntic infern?

Un home té un atac de cor mentre fa cua en un banc. L’aturada cardíaca ha estat tan llarga que les conseqüències físiques són extremadament greus. Al mateix temps, en una casa de Barcelona, fa cinc anys que una dona gran està en coma irreversible arran d’un accident de trànsit. Què passaria si aquests dos personatges poguessin expressar els seus sentiments i desitjos davant d’una situació que no té marxa enrere i ho convertissin en una novel·la?

Vuit són les mirades de dona que es poden trobar en aquest llibre, vuit històries explicades per dones de diferents països, de diversa condició i amb una situación personal també distinta: la que ha perdut el contacte amb la seva filla i té el marit a punt de morir, la que s’ha enamorat d’un artista que no se’n surt, la que sap que ha fet tard per tenir fills…

Jordi Boixadós s’ha ficat a la pell d’aquests personatges per mostrar tota la seva dimensión com a dones, com a persones: la seva capacitat de reacció davant situacions adverses, de mantener un amor fins i tot quan aquest va en contra d’elles mateixes, de resistència quan la incomunicació s’imposa sense remei.

Mirades de dona és, doncs, una visió del món des d’un costat no sempre guanyador, però amb una innegable força per afrontar la vida.

Lolita Bosch signa un dels seus textos mes personals. Un llibre com un jardí, habitat per cireres, pomes, peres, taronges, nespres, ram, llorer, menta, romaní, geranis, lliris i gira-sols. Un jardí també de records. D’amor i de tristor. De vida i de mort. D’enyor. Un retrat, per damunt de tot, d’una dona forta i lluminosa, amb una idea de la família com un espai definit i segur.

L’espoli del romànic de les esglésies del Pirineu, un amor apassionat al peu del Tibidabo o el misteri d’un extraordinari falsificador d’art formen aquesta novel·la ambientada en una Barcelona que, a finals del segle XIX, es va convertir en una metròpoli europea gràcies a les fortunes acumulades amb l’esclavisme per alguns dels seus ciutadans més il·lustres. És a dir ciutat finançada amb una part d’aquells diners perversos. La història fascinant i alhora tràgica de la meravellosa col·lecció d’art d’en Catarineu, amb més de quatre mil peces reunides amb passió durant anys, i la seva desaparició, està profundament lligada a aquesta ciutat que calla d’on ve, a les ferides de la Guerra Civil i als tripijocs econòmics del franquisme. I demostra que, encara avui, la classe alta mai no perd del tot.

Una novel·la que ens enfronta a un futur molt posible, per una de les veus més personals del panorama català actual.L’edat dels vius comença amb la mort de la parella de la protagonista. Després del dolor i de l’astorament, la dona observa què passa al seu voltant (el declivi instantani del món) i decideix fugir de la ciutat, testimoni de l’enfonsament de la vida tal com la coneixia. Més endavant, descobreix que en el món queda una petita comunitat feta de vells preparacionistes. I ella, una «jove» supervivent que no s’ho explica.Amb aires retrofuturistes, L’edat dels vius té una càrrega important de crítica social i, a la vegada, es converteix en un al·legat a favor de l’herència de les generacions passades, l’amor i l’amistat.

La tarda que en Lluc va reunir els seus amics per explicar-los que aviat marxaria del poble, un terratrèmol ho va remoure tot i del centre de la Terra en va sortir una nena estranya que canviaria les seves vides per sempre mes.

Una visió crua i desmitificadora de la maternitat. Eva, sola i amb dos bessons sota el seu càrrec, passa revista al gir radical que ha donat la seva vida en els últims mesos. Des que va conèixer al Miquel, la seva parella, passant pel tracte amb una sogra neuròtica a la figura sempre absent de Miquel, un pare incapaç d’aixecar-se a la nit a cuidar els seus fills o tenir el més mínim gest amb ells. Està sola, un cop més, acabada de sortir d’un procés que per res ha resultat tot el bonic que li van dir que anava a ser. Poc o gens la van advertir de les particularitats fisiològiques i psicològiques de l’embaràs, per no parlar del post-part, o de la necessitat de forjar una família sense cap tipus de manual. Eva se sent com una aspirina en un got d’aigua, efervescent, desapareixent per moments d’una realitat esfereïdora. Amb l’ajuda inesperada d’un veí, lluitarà per trobar-se una altra vegada, i tornar a prendre el control de la realitat, lluny de veus queixoses i els plors dels bessons.

L’obra destil·la un sentit de l’humor negre, amb tocs de surrealisme que fugen dels tòpics tradicionals. Representa les diferents maneres d’afrontar la maternitat.

Drets internacionals: Espanyol (Catedral)

La Sigrid no entén res. Una noieta de poble com ella té molta feina per desxifrar, en aquesta ciutat, els codis de l’adultesa. Acaba d’arribar de Sant Guim de Freixenet amb el seu germà Noè, s’han instal·lat a casa d’una parenta amb un univers propi i ho té tot per descobrir. De la mà de la Sigrid, la Barcelona del Fòrum de les Cultures i dels enfollits tramvies contemporanis apareix amplicada fins a l’insòlit, filtrada a través d’una innocència inquisidora. Necessita córrer món perquè ha de tornar a casa amb alguna cosa, algun motiu, alguna coneixença que engresqui el seu germà a sortir de l’habitació on s’ha entestat a tancar-se.

L’Eva té la seva primera entrevista després d’una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d’experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l’envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada. Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l’herència de Pere Calders, on la realitat i l’imaginari esdevenen còmplices.

Entre les Gavarres, les Guilleries, la serra de Rocacorba i els terraprims empordanesos es troba la comarca del Gironès i al bell mig, la seva ca­pital, Girona. El passeig que proposa aquest llibre, a mode de llambre­gada, és un recorregut fragmentari a través dels seus accidents, les seves corbes d’aigua, els seus racons més emblemàtics i entranyables que ho són perquè la seva gent els ha volgut així: Castells enderrocats d’intacta glòria, monestirs i santuaris, màgiques valls, dolls d’aigua amb llegen­da, illes dins de rius, fauna excepcional, plana i muntanya. I és que la comarca és rica pel paper que juguen i han jugat poblacions com Salt, Sarrià, Cassà, Quart, Sant Gregori, etc. En aquest llibre llegireu històries realment curioses, que han passat de generació en generació i que encara avui s’expliquen als fills i amics per entendre una mica més el seu origen.

Bedlam és una singular barreja entre un conte d’aparença infantil i l’intent de bastir els simbolismes d’una comunitat on l’oblit senyoreja com una mena de llosa i és necessari com a taula de salvació. L’acumulació d’esdeveniments sorprenents i fantàstics ens acosta, amb una prosa acurada, al noble propòsit d’esdevenir una faula moral, una reflexió sobre la pèrdua i la reconstrucció.

A inicis del segle XX, una tempesta forta encalla un transatlàntic procedent de Barcelona davant l’illa brasilenya d’Ilhabela, un paradís gairebé verge on els seus humils habitants viuen afablement envoltats d’una natura exhuberant i mites com el del poderós jaguar Gápanemé. El jove Joan Bras, que sobreviu casi de miracle al naufragi, viurà una apassionada història d’amor amb la Catarina, la atractiva vídua que fa de doctora a l’illa.

Així comença La niña que hacía hablar a las muñecas, una novel·la èpica per la qual veurem desfilar artistes de la ventriloquia i de l’il·lusionisme, romàntics que somien amb donar a conèixer la genialitat de Gaudí arreu del món, assassins que no ho semblen, secrets inconfessables i dones que s’enamoren de l’home equivocat. Un viatge ple d’emocions que culmina en el París fascinant i cosmopolita dels anys 20.

Aquesta novel·la podria començar la nit del 24 d’abril de 1991 quan una parella s’ofereix voluntària en un espectacle de màgia i són hipnotitzats durant set minuts que queden per sempre esborrats de les seves vides. O molt abans, amb un nen que juga a entrevistar personatges; o molt després, amb ell ja adult escrivint guions per a un programa de televisió que odia. O amb un terrible accident de cotxe i amb algú que descobreix que pot canviar el passat. O amb un assassinat.

La vida en siete minutos és la història de la recuperació d’un home que ha caigut en desgràcia en clau tragicòmica. El mantra de tot guionista, «No li faràs la vida fàcil al protagonista», cau sobre ell com una maledicció, una sentència marcada per dos factors incontrolables: la força de l’atzar i la sospita que la seva vida depèn de la reconstrucció de set minuts màgics.

El vaixell de les vagines voraginoses és una joguina; un calidoscopi literari plagat d’imaginació, a través del qual el lector, la lectora, o millor tots dos junts, tenen el privilegi d’espiar marits banyuts, bessons malmesos, lloros enamorats, vídues maternals o voraginoses reines del cruel planeta Dakkar. Proposem al lector sentir-se voyeur per un instant. Acomodar-se en una butaca comfortable i utilizar aquest llibre com uns prismàtics. De ben segur que descobrirà que els veïns del davant protagonitzen experiències fins ara insospitades. Sobretot si ocorren en una ciutat tan excitant, tan delirant, tan suggeridora com la Xaitania de Pep Bras.

Drets internacionals: Espanyol (Tusquets)

Ara fa 40 anys, uns joves osonencs vinculats al món de l’ensenyament i de les ciències naturals van ser pioners a l’hora d’introduir l’educació ambiental entre les prioritats de l’escola. Al cap de pocs anys, La Vola va esdevenir una empresa capdavantera de serveis ambientals, amb la sostenibilitat com a referent, en un procés expansiu continuat fins a integrar-se l’any 2019 en el grup internacional Anthesis. Els canvis profunds de la nostra societat en aquestes quatre dècades han condicionat la trajectòria de Lavola, que continua aportant solucions creatives, innovadores i eficients a les administracions i a les empreses, en les quals cada vegada es mes clar el compromís amb el medi ambient.

Les colònies industrials, escampades per la Catalunya interior, són un dels elements més característics del patrimoni industrial. La seva singular identitat és l’ànima del procés d’industrialització que es va forjar al nostre país durant el segle XIX. Construïdes en espais rurals, lluny dels nuclis urbans, posseïen tota mena de subministraments i serveis que les feien autosuficients en la majoria dels casos. A banda de la seva finalitat laboral, les colònies desenvolupaven una intensa vida social, cultural i religiosa, promoguda moltes vegades pels mateixos propietaris, capellans o mestres. Eren com petits pobles, tot a l’empara d’un amo que prenia les funcions tradicionalment assumides per l’Estat i que exercia un control social sobre els veïns i treballadors de la fàbrica.

Aquest llibre presenta un ampli panorama de les colònies industrials catalanes, destacant totes aquelles curiositats socials i laborals d’aquests indrets tan significatius de la geografia del nostre país.

A principis del segle XX, la multinacional escocesa J. & P. Coats era la tercera empresa industrial més gran del món, i la seva filial catalana, la Fabra i Coats, la primera empresa tèxtil de tot l’Estat espanyol. El llibre ressegueix el procés de formació de la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats i aprofundeix en la trajectòria del model de gestió empresarial que va adoptar des de la seva construcció el 1903 fins a l’any 1936. Al llarg dels seus capítols es desgranen i s’analitzen les polítiques financeres, industrials, comercials i de recursos humans de l’empresa, i el pes relatiu que tingueren les decisions dels Coats i les dels Fabra en la formació de la cultura de l’empresa i en la configuració de la seva estratègia laboral i de prestacions socials als treballadors.

La Loreto neix l’any 1944 al barri de Gràcia de Barcelona, en una família modesta que treballa en un dels vapors més importants de la ciutat, La Sedeta. En fer els dotze anys, els seus pares la treuen de l’escola per emparellar-la amb el senyor Carles Vidal, germà de la propietària de la fàbrica, i amb qui viurà els episodis més traumàtics i tràgics de la seva vida. Després d’un fet inesperat, la Loreto haurà de guanyar-se la vida com a planxadora en un dels grans establiments del món del tèxtil de Barcelona, fins que decideix establir-se pel seu compte com a modista de vestits de núvia. Però quan rep el seu primer encàrrec, la núvia desapareix tres dies abans del casament; al llarg de les següents dècades, mentre la Loreto aconsegueix fer-se un nom i guanyar prestigi com a modista, continuen succeint-se desaparicions i morts de núvies.

En l’actualitat, la Loreto irromp una nit a casa del Xavi, el seu veí, amb un barnús blanc ple de sang i demanant auxili. El Xavi quedarà corprès per la Loreto i investigarà qui és realment la seva veïna, la modista de Gràcia.

La novela ideal és la història d’un personatge que va viure en els marges i que va ser actor secundari, i espectador privilegiat, de molts dels moviments que van marcar la ciutat de Barcelona en la primera meitat del segle passat. Des de la bohèmia més decadent fins a les esplendors del nudisme naturista, passant per l’esoterisme i els moviments llibertaris, el nostre personatge es reinventa per a adaptar-se a l’esperit de canvi permanent.

La sorpresa d’un literat d’extemporània erudició i dignitat, la societat naturista que predica el vegetarianisme i el nudisme en una societat tímida i l’esbalaïment col·lectiu pels sempre inesperats girs de la història fan d’aquesta novel·la un artefacte entremesclat d’humor, plagat de personatges reals, però també un llibre que ofereix indelebles càrregues de profunditat i submergeix al lector en un hipnòtic viatge literari.

La novela ideal, que fa transitar al lector —entre somriures i fascinació— pels rumbs de la millor literatura, està cridada a ser una de les grans ficcions sobre la ciutat de Barcelona.

El cielo de los mentirosos relata el cant del cigne d’un vividor, el geni i figura d’un fantasiós. Una novel·la de la Barcelona del segle XX que ens ofereix les peripècies i l’ocàs d’un savi, d’un bohemi que va tenir els seus diez de fama a Barcelona i a París. Peius, Pompeyo Gener, és el personatge real i polièdric que inspira a aquest personatge alhora erudit i barrut, símbol de la bohèmia decadent i culta de l’època i la ciutat.

Juan Miñana fa girar aquesta novel·la sobre l’eix de la fantàstica (i també improbable) biografia de’n Peius, com un viatge que parteix de les aspiracions juvenils d’un Apol·lo erudit i ens porta per les corves etíliques d’un Dionís bohemi. Del caràcter a la caricatura. I pel camí, una lliçó heroica: mai cal permetre que la realitat s’imposi sense additius, sense conservants ni colorants. La realitat (en Peius ho sabia bé) és una desbaratadora pagada de si mateixa.

L’humor i la ironia són els pilars amb els quals Juan Miñana rubrica la seva tornada a la gran literatura amb aquesta novel·la on la veritat i la mentida es confonen entre les ombres d’aquesta Barcelona de principis de segle passat.

Hay luz en casa de Publio Fama és la història d’un jove que s’ha convertit en el primer relator de notícies de la Barcino romana. L’arribada a la ciutat d’un veterà de les legions, ex convicte i de reputació fosca, al qui l’Estat ha concedit un conjunt de terres, agita l’ordre establert per la família que ostenta l’hegemonia local. Dels turbulents actes que se’n desprenguin, Publio serà, alhora, narrador i protagonista.

Juan Miñana descriu el naixement d’un ofici, el de venedor d’informació, en un temps d’exquisideses i crueltats extremes; destacant la importància de l’opinió pública enfront de les impunitats i abusos de poder i conformant, sobretot, una brillant indagació de l’ànima humana.

La pesta assola Barcelona en els últims anys del regnat de Felip IV. Buenaventura Deulocrega, mestre en arts i medicina, arriba a l’hospital de la Santa Creu disposat a treballar contra l’epidèmia. Allà coneixerà un personatge savi i enigmàtic, Juan de Ameno, un rellotger del rei que ha demanat asil en les cambres privades de l’hospital per a concebre el que serà el seu últim projecte: un jaquemart o autòmat de bronze destinat a la torre d’hores de la catedral. Buenaventura i Juan d’Amè assisteixen des d’aquest estrany refugi als embats d’un present difícil i amarg, i forgen una estranya amistat parapetats després d’una constant recreació del passat que, en forma de meravella ordida amb la subtilesa d’un mecanisme de rellotgeria, sembla salvaguardar-los del pas implacable del temps.

Barcelona, 1963. Gabriel i Teddy, dos joves amics, es troben entre els treballadors locals del gran quip que en Samuel Bronston ha mobilitzat pel rodatge de El fabuloso mundo del circo. De diferent procedència social, però amb idèntiques ambicions, no volen malgastar l’oportunitat que reben quan, un matí, el protagonista de la pel·lícula, John Wayne, desapareix sense previ avís. A canvi d’un viatge a Hollywood, es comprometen a trobar-lo. Inicien una recerca frenètica que, vita amb la perspectiva dels anys, es convertirà per a en Gabril en un aprenentatge decisiu. Durant aquella jornada plena d’imprevistos per una fantasiosa Barcelona, però pobre i trista, en la qual el destí de tots es creua per unes hores, Gabriel no només tindrà notícies d’allò que hi ha rere els mites, sinó també del món real en el què està immers. Aquest coneixement també serà per a ell l’acceptació de l’entrada inevitable a la maduresa.

Extraradi de Barcelona, dècada dels setanta. Al barri tot està canviant a gran velocitat. Les fàbriques i els blocs de pisos han transformat allò que abans eren descampats, però encara queda molt per fer. Les protestes proliferen i no només reclamen col·legis i parcs, també demanen més drets en una Espanya que viu encara sotmesa pel franquisme. Una d’aquestes veus és la de Leonor.

La cordovesa va emigrar al nord tot buscant un futur millor. Deu anys després, li preocupa el camí que han escollit els seus fills. Sobretot la Lucía. Ferma defensora de la lluita obrera, la jove ha aconseguit el somni de molts en la perifèria de Barcelona: treballar a la SEAT, la mítica fàbrica de cotxes. Tot i això, aquesta fita comporta reptes inesperats a la família.

Tres generacions de dones que seran testimonis d’un temps marcat per revoltes socials i la violència, però també per l’amor i les ànsies de llibertat.

La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Laura García viatja a Ribadeo per participar en un congrés europeu de seguretat convidada per un vell amic, el comissari de Policia Nacional Felipe Pereira, un detectiu d’homicidis el qual, com ell ben diu, es dedica a lluir margalló. Laura s’hostejarà a una idíl·lica casa rural on tant inquilins com els amos guarden secrets que s’entrellacen: no tots son el que semblen ser. Una història de narco gallecs i les seues relacions amb la màfia russa, en la qual també hi ha implicada una important multinacional de seguretat i vells espies. Una novel·la ambientada a Galícia, en Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat, concretament en mig d’un important congrés mundial de tecnologia en el qual s’evidencia que el crim del segle XXI pot tindre manifestacions locals, però és global.

«En la meva làpida es llegirà: era gai i va ballar», bromeja Iceta mentre ordena alguns llibres al seu petit despatx, on s’amuntonen carpetes i s’apilen documents. La biografia de Miquel Iceta, qui fou líder del PSC. Un personatge clau de la política espanyola i catalana de les darreres quatre dècades no només com a testimoni, sinó com a part activa d’ella.

Un llibre que convida a conèixer i recórrer Barcelona des d’una mirada diferent, la literària. Una ciutat que ha estat escenari de llibres com El Quixot, Homenatge a Catalunya, Mirall trencat, La ciutat dels prodigis, o La Catedral del Mar. La ciutat que va inspirar Mercè Rodoreda, Manuel Vázquez Montalbán, Montserrat Roig o Terenci Moix. En la qual Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez van ser la punta de llança de l’anomenat Boom de la Literatura Llatinoamericana, impulsat per la superagent Carmen Balcells.

Un llibre on es barreja literatura i realitat, on la ciutat de desenes d’autors i de centenars d’històries conviu amb la ciutat actual, en què no hi ha el cementiri dels llibres oblidats … si això és el que es vol creure.

Drets internacionals: Espanyol (Diëresis)

Vallarana és un poble de muntanya on ningú mor del tot perquè no hi ha cementiri. Per això, el rector de més de dos-cents anys, Ginés Revilla, segueix oficiant encara que és un espectre. Hi ha també un terratinent, don Rafael Seleno; i un jove, Enrique Lafuente, el qual qüestiona tot allò que a tothom ja li sembla bé (i que potser no ho està) i que s’enamora. L’amor! De qui? De la Estrella. De la meravellosa Estrella. Vallarana és una novel·la on no tot és el que sembla, on la realitat conviu amb el què podria ser i allò que no, segur que no, potser… Però a on tot és possible. Una novel·la juvenil en la qual amb ironia i humor es reflexiona sobre el poder, la vanitat, l’enveja, la guerra… la amistat i la generositat. També l’esperança.

La Lònia Guiu és una detectiu privada sorruda, feminista, independent, rebel i plena de contraccions. Després de les novel·les Estudi en lila i Antípodes, a El sol que fa l’ànec la Lònia Guiu s’inicia amb la recerca d’una noia desapareguda. Durant la investigació, que portarà la protagonista a Alemanya, apareix com a tema recurrent una cançó aparentment tradicional mallorquina, fet per al qual Lònia Guiu no troba explicació. El final de l’obra descobrirà una xarxa de pederàstia organitzada per empresaris mallorquins i amb la connivència de la Policia Local.

Després d’Estudi en lila, Maria Antònia Oliver publica Antípodes, una segona novel·la protagonitzada per Lònia Guiu, una detectiu privada sorruda, feminista, independent, rebel i plena de contraccions.

A Antípodes Maria Antònia Oliver trasllada l’acció a Austràlia, continent on Lònia decideix viatjar per intentar oblidar el que havia succeït en el primer cas. Allà descobrirà una xarxa internacional de prostitució i tràfic il·legal de persones que té una ramificació a Mallorca, on tornarà per esbrinar-ne les connexions. L’obra suposa per a la detectiva haver de sofrir molt, físicament i psicològica, en un esforç que, finalment, li permetrà descobrir qui es troba darrere de la xarxa de prostitució a l’illa.

Una adolescent embarassada que ha desaparegut, una marxant d’antiguitats estafada, la Barcelona sense frens dels anys vuitanta i una detectiva mallorquina única, que, per celebrar èxits i relliscades, es compra un pintallavis per a la seva col·lecció. Amb el ressò de Sherlock Holmes al títol, la primera novel·la protagonitzada per Lònia Guiu, la investigadora pionera creada per Maria-Antonia Oliver, tenyeix de lila reivindicatiu una novel·la negra que es, en primer lloc, literatura de primera qualitat.

Maria Antònia Oliver va escriure aquesta novel·la epistolar, inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella, el també escriptor Jaume Fuster, es van intercanviar mentre ell feia el servei militar a l’illa de Cabrera, on el van traslladar per motius polítics.

La historia d’amor dels dos protagonistes, escrita amb els pseudònims d’Olívia Guillot i Yus Picó, trena les emocions, l’enyor i la ràbia per la separació imposada amb el retrat d’un país gris, a finals dels anys seixanta, amb la llibertat i la llengua tancades amb pany i clau.

Durant un temps, vaig ser un ocell soldat. Un simple ocellet que va començar a tornar-se boig i que va esborrar tot vestigi del que havia estat. Una girafa, també captiva, em va dir un dia: “Hi ha altres terres al nord, més enllà d’un gran mar. I diuen que allà tot és diferent, que no hi ha guerra, sinó pau”.

Contes a la deriva explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Per totes aquestes persones i perquè aquestes històries no es repeteixin hem d’explicar-les i intentar fer d’aquest món un lloc una mica més just per a tots els seus habitants.

Drets internacionals: Espanyol (La Galera)

«Ella obria de bat a bat els seus ulls enormes i brillants i em deia que LLIBERTAT era volar com un ocell, tocant els núvols o planejant per sobre un llac, decidint a cada moment cap a on vols anar. Que llibertat també podia ser un bosc d’arbres altíssims on podríem viure en pau, sense que ningú ens fes mal ni ens obligués a fer feines que no volem fer a canvi de res.»

Contes a la deriva explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Per totes aquestes persones i perquè aquestes històries no es repeteixin hem d’explicar-les i intentar fer d’aquest món un lloc una mica més just per a tots els seus habitants.

Drets internacionals: Espanyol (La Galera)

Un sol peix no té gaire força.

Dos peixos sols no tenen gaire força.

Tres peixos sols no tenen gaire força.

Quatre peixos sols

Però, cent peixos junts! Cent peixos junts tenen molta força!

Contes a la deriva explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Per totes aquestes persones i perquè aquestes històries no es repeteixin hem d’explicar-les i intentar fer d’aquest món un lloc una mica més just per a tots els seus habitants.

Drets internacionals: Espanyol (La Galera)

Heu sentit parlar del Camerun? És un país africà ple d’animals que viuen en llibertat: girafes, hipopòtams, guepards, búfals, lleons, goril·les, ximpanzés, elefants com la Josepha, nyus i bongos. Us imagineu? Un país on els animals corren lliurement i les elefantes poden ser mestres d’escolaŽ

Contes a la deriva explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Per totes aquestes persones i perquè aquestes històries no es repeteixin hem d’explicar-les i intentar fer d’aquest món un lloc una mica més just per a tots els seus habitants.

Drets internacionals: Espanyol (La Galera)

Qualsevol nena o nen és víctima potencial d’un abusador. El 80% dels casos d’abusos sexuals infantils es produeixen dins de la família. Si ja és complicat denunciar a un professor i sovint cal que passin molts anys, com de difícil ha de resultar explicar que qui ha abusat de tu és el pare o l’avi. Les víctimes d’abusos sexuals necessiten parlar-ne perquè saben que fent-ho poden ajudar a altres i també s’ajuden a si mateixos. Són veus que només demanen una cosa: que les escoltem. El mal invisible mostra que si tants nens i nenes han patit abusos sexuals és perquè els abusadors saben que ens fa vergonya parlar del tema, que és un tabú, saben que poden comptar amb el nostre silenci.

Drets internacionals: Espanyol (Catedral)

Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.

Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora.

Com el so d’un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador que funciona amb precisió mil·limètrica.

La protagonista d’aquesta història té deu anys i una bona manera de presentar-la és explicar què li agrada. Li encanta passar les tardes a casa l’àvia, l’olor de mercromina i el cansament a la panxa de quan riu molt. També el pèl suau i flonjo del seu gat. Evidentment, també hi ha coses que no li agraden gens. No li agrada que es riguin d’ella per alguna cosa que no ha decidit com els pèls que té a les cames, als braços i una mica per tot el cos. Aquesta és la història de la Mariona i de com planta cara a qui li fa mal amb l’ajuda d’un xic de màgia i molta valentia!

La Lucía se’n va de casa de la seva mare per intentar obrir-se camí a la gran ciutat. Fa amistat amb una altra jove, la Talita, una estudiant que treballa en un bar de copes, i s’instal·la al seu pis, on compartiran alegries i angoixes. Tot es capgira quan la Lucía queda embarassada i la soledat, la precarietat econòmica i l’amor contrariat fan de la seva vida un gran interrogant.

L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada, reflecteixen espais en què qualsevol, de manera íntima, es pot veure reflectit. Perquè de vegades passa que la vida empeny endavant quan un voldria aturar el temps, quedar-se en un racó del passat i no haver d’afrontar allò que inexorablement es veu obligat a viure.

Clipperton és una illa, però també una presó de fantasmes, un museu d’errades i un regne en el qual han governat emperadors autoproclamats, capitans generals i administracions colonials. Mentre les veus dels ocells idiotes declamen la vertadera història dels qui hi van regnar, en la foscor d’una cel·la el presoner més distingit prepara la seva defensa jurídica. El palimpsest final que aquí es presenta explica els motius de la seva desgràcia. Déu és presoner i està a punt de rebre sentència.

Arran de les gravacions d’àudio que en Jacques Cousteau va trobar el 1982, d’un entramat de dades històriques, certs documents trobats i notes periodístiques d’índole diversa, Pablo Raphael reconstrueix un univers en el qual els esdeveniments difuminen constantment la frontera entre la realitat i la ficció, entre la crònica històrica i la fabulació fantàstica, al grau que l’illa, sempre a punt d’enfonsar-se, aconsegueix romandre flotant a la deriva al cap del lector.

L’acabalat mestre constructor Ariel Horus —demiürg i ànima d’un gratacel inacabat— porta trenta anys mirant la ciutat assegut en l’espatlla del seu gegant. Menyspreant a la humanitat amb la voluntat d’un déu avorrit, seguit pel cordial comptador Diògenes Mayorga, presa dels capritxos del pintor Sebastián Henríquez Escudo o assetjat per la sensualitat de Fabiana Serra, el mestre constructor recorre els interminables pisos del que algun dia serà el gran Hotel de la Ciutat. Mentrestant, afegeix noves funcions i espais a l’únic projecte que pot redimir-lo.

Viatjant en l’antic elevador, el mestre constructor incuba el cos de la seva criatura en els racons d’una obra que és nació en si mateixa i els hostes de la qual són les escombraries, els mobles recollits al carrer, uns certs animals i el rancor que els anys acumulen. Heus aquí una quimera arquitectónica en permanente obra negra, amenaçada pel caos i també per la ciutat que aguaita.

En Armadura para un hombre solo, Pablo Raphael descobreix que l’inframon té el seu mirall en l’aire i que la caiguda sempre acaba per convertir-nos en una col·lecció d’objectes, aquesta materia amb què està feta la memoria. En definitiva, el que tenim a les mans és una novel·la notable, capaç d’honrar la miseria que ens forma.

El nostre temps és el de la caiguda en el present. És possible construir nous pactes socials i, per tant, les oportunitats per a imaginar el futur són poques. No hi ha utopies, només un pragmatisme que aposta per l’útil. La nostra societat pateix el desencantament de la democràcia, la lògica de mercat i la globalització, incapaç de produir idees per al demà. Quina és la sortida? Richard Rorty diria: no és la raó el que canvia les coses, sinó la imaginació.

A partir d’aquest principi, aquest llibre fa un elogi de l’optimisme desencantat, on les preguntes són més importants que les respostes. Quin és el paper que juguen les paraules en l’actual estat de l’art? De quina manera estan connectats el món i l’anomenada República de les Lletres? Quina idea de generació tenen els escriptors nascuts a partir de la dècada dels setanta? Per què neguen el concepte col·lectiu? Quina és la relació enter política i literatura? En quin moment el crític va esdevenir redactor d’obituaris? La literatura forma part de l’espectacle? Aquest és un assaig sobre el llenguatge, la idea de les generacions i les estètiques de la literatura contemporània; però també és una denuncia que assenyala els mecanismes que han provocat el distanciament entre la creació i l’acció, l’ètica i l’estètica, la literatura i l’espai públic.

Una tarda de tardor de 1941, quan arriba a la gèlida i desolada Txístopol, Anna Akhmàtova rep la notícia que Marina Tsvetàieva s’ha suïcidat. Vint anys després, abans que arribi l’oblit, Anna trencarà el seu silenci escrivint una llarga carta per a Marina en la qual parla de la infantesa, els fills, els matrimonis infeliços, els amants i amics, la passió compartida per la poesia, les guerres, la revolució i les seves derives, el terror i la mort sota el jou estalinista. Vol així completar i reviure l’única trobada que ambdues van mantenir aquell mateix estiu a Moscou, quan Marina va tornar del seu exili. Amb el coneixement profund de l’obra d’ambdues autores, que ressona en aquestes pàgines, i de la seva època, Ana Rodríguez Fischer ens situa en una etapa crucial de la història de Rússia i d’Europa i retorna la vida a dues dones excepcionals.

El 1982 un triple assassinat macabre a Sant Jordà, un petit poble del Pirineu català, marcarà per sempre la vida dels seus habitants. La policia troba els cossos a l’illa del Silenci, un indret que sempre havia estat protagonista de llegendes fosques i un reclam per a tots els que visitaven el poble. Després de la detenció de l’assassí, Sant Jordà intenta sobreposar-se i retornar a la normalitat. Però l’illa segueix present, immòbil, recordant-los els terribles fets dels quals va ser testimoni.

Anys més tard, en Nil, el fill del policia que va portar el cas, decideix fer un documental sobre la tragèdia i, a mesura que s’hi endinsa, descobreix que no tots els indicis corroboren que la persona detinguda fos el vertader culpable.

Quan en Nil desapareix de forma sobtada, l’Emma, la seva millor amiga, està convençuda que li ha passat alguna cosa. Però hauran de passar vint-i-set anys perquè l’Emma, després de trobar un misteriós sobre sota la porta, tingui per fi l’oportunitat d’esbrinar la veritat sobre què li va passar al seu amic i els secrets que amaga l’Illa del Silenci.

Drets internacionals: Espanyol (Suma)

Parc Nacional de Yosemite, febrer de 2016. Una jove universitària anomenada Jennie Johnson desapareix al parc sense deixar cap rastre. El rànger Nick Carrington investiga el cas, les circumstàncies del qual l’absorbeixen de tal manera que decideix escriure un llibre sobre la desaparició de la noia, amb l’objectiu de deixar constància de tot el que ha esbrinat després d’adonar-se que la seva vida corre perill.

Las Vegas, abril de 2019. La Sarah Sorrow, jugadora de pòquer professional, descobreix per fi la identitat del seu pare: malauradament, tot apunta que en Nick Carrington va morir recentment mentre investigava la desaparició d’una noia anomenada Jennie Johnson. Quan la Sarah decideix estirar el fil de la desaparició i esbrinar la veritat de tot plegat, s’endinsa en un trencaclosques que es va complicant cada cop més.

Un thriller addictiu, ple de misteri i contrastos, que transcorre en un entorn rural que no és tan idíl·lic com podria semblar i en què les absències es converteixen en obsessions, no només pels personatges que l’habiten, sinó també pels lectors que hi queden atrapats.

Drets internacionals: Espanyol (Suma)

La Martina acaba d’arribar a Treviu, un poblet de muntanya on ha estiuejat tota la vida. Necessita fugir de Barcelona i allà, envoltada de records d’infantesa, s’hi sent segura. Però tan bon punt s’hi instal·la, s’assabenta que han profanat tres tombes al cementiri vell, una de les quals pertany a una noia d’identitat desconeguda que va morir fa més de trenta anys al pont del Malpàs i que tothom recorda com “la noia del vestit blau”. Tot indica que es va suïcidar, però la seva mort sempre ha estat un misteri.

Quan la Martina decideix investigar què li va passar a la noia, posa en marxa, sense saber-ho, una sèrie d’esdeveniments que l’endinsaran en una perillosa aventura, i s’haurà d’enfrontar a algú disposat a fer tot el que calgui per evitar que els secrets del passat surtin a la llum.

Una novel·la rural noir completament absorbent, que submergeix el lector en la vida d’aquest petit poble ple de gent entranyable, però també de secrets i de perills.

Drets internacionals: Espanyol (Suma)