Premi Nacional de Narrativa 2022 i Premi Blanco Amor 2020.

El lector s’embarca en un viatge dur i apassionant pel tram final del segle XIX, en una història coral: la de la Sisca, de quinze anys, empresonada perquè les dones no són ames del seu cos; la de Concepción Arenal, visitadora de presons, i la de Juana de Vega, dones no tan conegudes com haurien de ser, i la del «cor mut de les males dones», que entona cants sobre trobades amb depredadors sexuals.
La novel·la està escrita contra l’oblit, per recuperar la memòria de les excloses, recluses a la presó de La Galera (la Corunya) l’any 1863. Al centre, hi ha la tensió entre les bones intencions d’Arenal, tenyides d’identificació entre delicte i pecat, i la resistència de la Sisca. És també un cant al paper dels llibres i la lectura per dignificar la vida de les persones.

Un cadàver contagiat de virus covid jeu amortallat sobre un sofà domèstic sota un para-sol. Al seu costat, un cartell diu: «Hem trucat al 911 i no hi ha ajuda!». És un matí a Guayaquil durant l’any 2020. Plena pandèmia. Aquesta imatge de mort desoladora explica quin tipus de cop i de descens és Visceral. Un llibre entre l’autobiografia, la memòria i l’autoficció, una mena de manifest travessat per l’actualitat que viatja a través de les pors i les obsessions, de les experiències i els records, dels descobriments i les recerques de María Fernanda Ampuero. Violència contra les dones. El cos ultratjat, el cos rebutjat. El desig i la sexualitat. La salut mental, l’obesitat, la infància. La mare i les maternitats. El postcolonialisme, l’ecopolítica, el feminisme. L’escriptura i la lectura. Un llibre monstruosament honest, descarnat, demoníac, amb un alt grau d’exhortació furiosa.

Tots podem ser el dimoni de l’altre. Tots podem ser el sacrifici humà d’aquell altre. María Fernanda Ampuero, una de les veus imprescindibles de la literatura llatinoamericana actual, ens empeny a un univers humit, podrit i hostil on la violència marca la narrativa de les nostres vides. En aquest món s’aixeca una bèstia de molts caps que aterroritza i mossega els dèbils, els marginals, els sacrificables en nom del silenci, de la desigualtat, de l’odi, de l’abús, de la mort. Així, cada història és un crit que contempla les víctimes d’aquests sacrificis humans que romanen cada dia als altars d’aquells que els celebren, els oculten o miren cap a una altra banda.

Pelea de gallos narra des de diferents veus la llar, aquest espai que construeix –o destrueix– les persones, aborda els vincles familiars i els seus codis secrets, les relacions de poder, l’afecte, els silencis, la solidaritat, l’abús… És a dir, tots els horrors i meravelles que s’amaguen entre les quatre parets d’una casa: l’espant i la glòria de les nostres vides quotidianes. María Fernanda Ampuero ha reunit en el seu primer llibre de contes un bon nombre d’éssers innocents que es corrompen, gent malalta d’amor, de solitud, de pèrdua –persones que lluiten, a la seva manera, contra la nítida crueltat de ser vius– i ho fa amb un llibre demolidor i arrelat a Llatinoamèrica, en les pàgines del qual es desgranen elements culturals, polítics i socials que retraten un continent en la seva complexitat, en les seves radicals diferències i semblances.

Amistat, amor i rock ‘n’ roll.

El dia que li encarreguen escriure una biografia del cantant de Thin Lizzy, banda sonora de la seva joventut, la Marta sap que li tocarà enfrontar-se a les brases d’un passat que encara fumeja. La vida de Phil Lynott la retornarà a aquella Marta de vint anys que estudiava a la universitat, vivia sola i descobria amb els seus inseparables Happy i Pipe la Barcelona que va escapar del somni olímpic, la Barcelona més insubmisa i radical, la de la violència desencadenada als carrers i la que va quedar devastada per l’heroïna i la sida. Però la vida de Phil Lynott també retornarà la Marta a la seva història amb el Manu, als seus dies amb ell i a la seva mort. Al punt d’inflexió de la seva vida.

Una novel·la sobre les lleialtats, les ferides, la memòria i l’amor, que és també el relat d’una ciutat silenciada per aquells que es van apropiar del somni olímpic.

Torna Marc Artigau amb una aventura fantasiosa i un potent missatge ecologista.

La Lina viu amb el seu avi des que la seva mare va desaparèixer al mar deu anys enrere. Un dia, només ella comença a sentir una cançó que sembla que prové de l’oceà. Juntament amb el seu avi i en Melvil, el seu amic robot, emprenen un viatge cap a les profunditats marines per esbrinar l’origen d’aquesta melodia.

Durant aquest viatge coneixen la Gavi, una gavina que viu en una illa immensa feta de plàstics i deixalles humanes, i també troben el Verne, un vell submarí abandonat que els permetrà viatjar al fons del mar per donar resposta a aquests misteris: d’on prové la cançó? I què li va passar a la mare de la Lina?

Una novel·la plena de peripècies, amb picades d’ullet a éssers mitològics i a grans obres literàries com Moby Dick o Pinotxo, amb un missatge ecologista molt potent.

L’Aurora no vol que l’Àngel li digui «mare». Viuen en una estranya dependència, en un univers que és només seu, als marges de tota convenció. El corall és el tresor amagat del petit poble costaner, l’or vermell que és la riquesa i també la perdició de molts. Amb l’ajuda del tiet Jonàs, el coraller, l’Àngel aprèn la feina arriscada de submergir-se per pescar-lo. Però no serà el mar, sinó la vida al poble el que ofegarà mare i fill. Apareixen ocells morts a la porta de casa, pintades a les parets i els rumors contra ells es converteixen en amenaces, fins a expulsar-los. Exiliats a la ciutat, per salvar l’Aurora d’una vida de misèria i depressió, l’Àngel només somia amb el corall. Però la seva vida secreta l’ha omplert de fantasmes i de neguits.

El Rafa és un professor d’història d’institut que es mou des de fa temps per les zones més fosques d’internet intentant engegar una revolució. Convençut que la societat està podrida i que només una bona sacsejada pot fer reaccionar la gent, aconsegueix reunir un grup de joves disposats a arribar fins a les darrere conseqüències. «Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res», proclama una pintada mentre els aldarulls a Barcelona van cada vegada a més. El primer objectiu del grup el tenen clar: atemptar contra el director del Banc de Catalunya. Mentrestant, el detectiu Albert Martínez ha viatjat a Londres per refer la seva vida. A punt de complir cinquanta anys, pateix una crisi d’identitat, però una trucada del comissari Pérez Navarro, inquiet per les estranyes circumstàncies del segrest d’un polític d’extrema dreta, l’obligarà a investigar de nou.

La desaparició misteriosa de l’Ariadna, una adolescent de disset anys, en un poble anomenat Arveda, desencadenarà les reaccions dels seus familiars i amics en un ambient asfixiant on res no és el que sembla.

En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».

La seva relació creixerà a cavall del relat i el record. Ella li encarregarà reescriure tot allò que va viure i ell intentarà esbrinar què s’amaga darrere una oferta gens innocent.

La vigília és una novel·la abassegadora que uneix el millor i el pitjor de l’ésser humà. És una història sobre el poder infinit de l’amor, el valor dels nostres records i la vida que hem decidit dur a terme per sobreviure al nostre passat.

Una selecció́ dels millors relats de la secció de Rac1 «El conte de Marc Artigau», acompanyats d’històries inèdites i poesies, i amb il·lustracions de Miguel Gallardo.

La nit en què la Júlia fa divuit anys, el seu avi mor. El matí de l’enterrament, quan busca la documentació per a la funerària, la Júlia no troba el DNI, ni cap factura a nom seu, ni comptes, ni cap document… Sembla que l’home no hagi existit mai. A partir d’aquí, comença una aventura delirant per descobrir qui era en realitat l’avi i per trobar el motiu de la seva mort. La Júlia no s’imagina el que l’espera: la descoberta d’una cova dels dies, un lloc secret i diminut de la terra on no existeix el temps…

L’Albert Martínez, de vacances a Nova York, rep un missatge: «Han matat una dona a la Boqueria». Un matí de finals d’estiu, el famós mercat de la Rambla ha despertat amb una escena macabra que trasbalsa la ciutat. El que hauria d’haver estat un dia tranquil en un dels racons més acolorits i bulliciosos del centre de Barcelona, ha quedat tenyit per la sang d’un crim esfereïdor.

Drets internacionals: Espanyol (Grijalbo)

Una nit de primavera, el detectiu privat Albert Martínez és testimoni d’una escena inquietant: dos homes s’acosten a l’espigó de la Mar Bella, a la zona més perillosa, gesticulant com si discutissin i, al cap d’una estona, només en torna un. Així arrenca una apassionant investigació que el portarà a descobrir els secrets més foscos d’una família adinerada i influent de la ciutat. Amb el singular detectiu Albert Martínez ens endinsem en una història tan original com ho és també la Barcelona gastronòmica, nocturna i oculta, en la qual es desenvolupa l’acció.

Drets internacionals: Espanyol (Grijalbo)

La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Un matí, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola. Allà començarà una trepidant història d’aventures plena de personatges fantàstics: apòstrofs diminuts, barbarismes llefiscosos… i un monstre sense nom a punt per destruir les paraules.

El Rafa és un professor d’història d’institut que es mou des de fa temps per les zones més fosques d’internet intentant engegar una revolució. Convençut que la societat està podrida i que només una bona sacsejada pot fer reaccionar la gent, aconsegueix reunir un grup de joves disposats a arribar fins a les darrere conseqüències. «Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res», proclama una pintada mentre els aldarulls a Barcelona van cada vegada a més. El primer objectiu del grup el tenen clar: atemptar contra el director del Banc de Catalunya. Mentrestant, el detectiu Albert Martínez ha viatjat a Londres per refer la seva vida. A punt de complir cinquanta anys, pateix una crisi d’identitat, però una trucada del comissari Pérez Navarro, inquiet per les estranyes circumstàncies del segrest d’un polític d’extrema dreta, l’obligarà a investigar de nou.

Els Catarres, amb les seves cançons ultralluminoses, optimistas i ballables, van ser el primer grup català de pop festiu que va sonar a les ràdios comercials del país i uns capdavanters en omplir escenaris com ara el Sant Jordi Club de Barcelona. Però la història d’Els Catarres és també la història vital d’en Joan, la Roser i l’Èric, tres joves que, de la nit al dia, van ser catapultats a l’èxit per les xarxes socials i que, gràcies a la perseverança, el talent i la inspiració, han aconseguit consolidar-se en el panorama musical. Deu anys d’anècdotes, secrets i confessions d’Els Catarres sota la mirada d’en Jordi Basté, en un llibre íntim, sincer i amb documents inèdits que promet un viatge a través d’una dècada tan salvatge i tan “catarra” com ells mateixos.

Tancats a casa, amb pors i incerteses, havent donat positiu en Covid-19 i amb una part de l’equip malalt, Jordi Basté ha fet possible l’impossible: sis hores diàries de ràdio i mantenir el lideratge d’audiència durant una situació excepcional. El periodista revela les dèries i angoixes d’aquells dies, i allò que el fa somriure: les obres del pis de sota que es colen en els seus davantals; la conversa amb Pilar Rahola i Oriol Mitjà que el deixa en estat de xoc; la coordinació a distància de membres del seu equip que li fa pensar en la pel·lícula Ratatouille o la trobada amb Toni Clapés, Agnès Marquès i Xavi Bundó per posar en comú l’experiència de fer ràdio des de casa. Aquest llibre és la crònica íntima d’uns mesos que ens han canviat per sempre a tots.

Acompanyats per Jordi Basté, No pot ser! permet conèixer els grans avenços que estan canviant el món, de la robòtica a l’alimentació, del transport a la salut, de les relacions personals a través de les noves tecnologies als grans reptes que suposen l’alerta climàtica o el Big Data. Un viatge apassionant al futur per entendre el present.

L’Albert Martínez, de vacances a Nova York, rep un missatge: «Han matat una dona a la Boqueria». Un matí de finals d’estiu, el famós mercat de la Rambla ha despertat amb una escena macabra que trasbalsa la ciutat. El que hauria d’haver estat un dia tranquil en un dels racons més acolorits i bulliciosos del centre de Barcelona, ha quedat tenyit per la sang d’un crim esfereïdor.

Drets internacionals: Espanyol (Grijalbo)

Una nit de primavera, el detectiu privat Albert Martínez és testimoni d’una escena inquietant: dos homes s’acosten a l’espigó de la Mar Bella, a la zona més perillosa, gesticulant com si discutissin i, al cap d’una estona, només en torna un. Així arrenca una apassionant investigació que el portarà a descobrir els secrets més foscos d’una família adinerada i influent de la ciutat. Amb el singular detectiu Albert Martínez ens endinsem en una història tan original com ho és també la Barcelona gastronòmica, nocturna i oculta, en la qual es desenvolupa l’acció.

Drets internacionals: Espanyol (Grijalbo)

Amb poc més de seixanta anys, retirat en un poble d’Occitània, el nostre protagonista rep una visita inesperada que desfermarà els records que havia maldat per oblidar: la música amb en Tomàs, un jove brillant assetjat per les ombres del seu propi cervell; l’amor i la passió amb l’agosarada Eugènia i, sobretot, el fill a qui mai no ha pogut adreçar-se com a pare.

Amb un gran domini narratiu i excavant les ànimes dels seus personatges, Jordi Boixadós torna a la narrativa amb una novel·la plena d’intensitat sobre la memòria, l’amor, la joventut i els traumes que ens acompanyen durant tota la vida.

L’Einar, que va néixer i viu en una petita ciutat del nord de Suècia, no ha sabut mai, en els quaranta anys que té, per què el seu pare va abandonar Catalunya de ben jove i no hi ha volgut tornar. Les circumstàncies l’empenyeran a esbrinar-ho i el duran a un món de silencis que es manté des del passat.

L’Elies Costa, empresari del textil, té dona i dos fills, casa amb piscina, segona residència a la Cerdanya i una fàbrica a la ciutat xinesa de Suzhou; tothom està convençut que és un home d’èxit i que la vida li somriu. Però el que ningú no pot sospitar és que l’Elies fa de correu a Andorra dels diners bruts de la màfia xinesa, té una amant que podria estar jugant a dues bandes i és víctima d’una espiral creixent d’extorsions que el té a una passa del col·lapse.

Com és possible que la seva vida s’hagi convertit en un autèntic infern?

Un home té un atac de cor mentre fa cua en un banc. L’aturada cardíaca ha estat tan llarga que les conseqüències físiques són extremadament greus. Al mateix temps, en una casa de Barcelona, fa cinc anys que una dona gran està en coma irreversible arran d’un accident de trànsit. Què passaria si aquests dos personatges poguessin expressar els seus sentiments i desitjos davant d’una situació que no té marxa enrere i ho convertissin en una novel·la?

Vuit són les mirades de dona que es poden trobar en aquest llibre, vuit històries explicades per dones de diferents països, de diversa condició i amb una situación personal també distinta: la que ha perdut el contacte amb la seva filla i té el marit a punt de morir, la que s’ha enamorat d’un artista que no se’n surt, la que sap que ha fet tard per tenir fills…

Jordi Boixadós s’ha ficat a la pell d’aquests personatges per mostrar tota la seva dimensión com a dones, com a persones: la seva capacitat de reacció davant situacions adverses, de mantener un amor fins i tot quan aquest va en contra d’elles mateixes, de resistència quan la incomunicació s’imposa sense remei.

Mirades de dona és, doncs, una visió del món des d’un costat no sempre guanyador, però amb una innegable força per afrontar la vida.

La guia definitiva per ajudar a prevenir i aturar l’assetjament escolar.

Malauradament, els casos de bullying són habituals a les nostres escoles. Amb l’accés a xarxes dels adolescents, a més, l’impacte de l’assetjament no es queda a les aules sinó que persegueix els nens les 24 hores del dia. I al final, en els casos més extrems, acaba en tragèdia. Aquesta és una guia d’acció, un protocol per poder detectar i combatre l’assetjament escolar que va adreçat als adults que viuen en contacte amb nens i adolescents (siguin famílies, mestres o educadors en el lleure) però també als adolescents mateixos, fent-los partícips i acompanyant-los, perquè no se sentin sols i puguin reflexionar i prendre consciència.

I es proposa donar eines pràctiques per poder fer la prevenció des de l’inici de cada curs, el seguiment actiu i conscient, i actuar ràpidament en cas que faci falta.

Drets internacionals: Espanyol (Diana)

Lolita Bosch signa un dels seus textos mes personals. Un llibre com un jardí, habitat per cireres, pomes, peres, taronges, nespres, ram, llorer, menta, romaní, geranis, lliris i gira-sols. Un jardí també de records. D’amor i de tristor. De vida i de mort. D’enyor. Un retrat, per damunt de tot, d’una dona forta i lluminosa, amb una idea de la família com un espai definit i segur.

L’espoli del romànic de les esglésies del Pirineu, un amor apassionat al peu del Tibidabo o el misteri d’un extraordinari falsificador d’art formen aquesta novel·la ambientada en una Barcelona que, a finals del segle XIX, es va convertir en una metròpoli europea gràcies a les fortunes acumulades amb l’esclavisme per alguns dels seus ciutadans més il·lustres. És a dir ciutat finançada amb una part d’aquells diners perversos. La història fascinant i alhora tràgica de la meravellosa col·lecció d’art d’en Catarineu, amb més de quatre mil peces reunides amb passió durant anys, i la seva desaparició, està profundament lligada a aquesta ciutat que calla d’on ve, a les ferides de la Guerra Civil i als tripijocs econòmics del franquisme. I demostra que, encara avui, la classe alta mai no perd del tot.

Una novel·la estremidora basada en un cas real. La història del Roy i de tots els desapareguts de Mèxic.

Avui, a Mèxic, han desaparegut 23 persones. Sí, en ple segle XXI, cada dia 23 joves són segrestats a causa del narcotràfic.

Un d’aquests desapareguts és en Roy Rivera. Una matinada de gener uns homes vestits amb uniforme de policia se’l van endur de casa, on dormia amb la mare i el germà petit. «Quin dels dos és el gran?», van preguntar. La mare va suplicar que se l’enduguessin a ella, que no fessin mal als seus fills, que encara eren joves, que tenien esperança, amics, amors, una vida per viure. Però en Roy els va dir: «Agafeu-me a mi. Jo soc el germà gran».

Lolita Bosch se centra en un cas real per denunciar una qüestió absolutament actual: els desapareguts a Mèxic i la lluita de les famílies per recuperar-los.

Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada. Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.

La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin… Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.

Una novel·la que ens enfronta a un futur molt posible, per una de les veus més personals del panorama català actual.L’edat dels vius comença amb la mort de la parella de la protagonista. Després del dolor i de l’astorament, la dona observa què passa al seu voltant (el declivi instantani del món) i decideix fugir de la ciutat, testimoni de l’enfonsament de la vida tal com la coneixia. Més endavant, descobreix que en el món queda una petita comunitat feta de vells preparacionistes. I ella, una «jove» supervivent que no s’ho explica.Amb aires retrofuturistes, L’edat dels vius té una càrrega important de crítica social i, a la vegada, es converteix en un al·legat a favor de l’herència de les generacions passades, l’amor i l’amistat.

La tarda que en Lluc va reunir els seus amics per explicar-los que aviat marxaria del poble, un terratrèmol ho va remoure tot i del centre de la Terra en va sortir una nena estranya que canviaria les seves vides per sempre mes.

Una visió crua i desmitificadora de la maternitat. Eva, sola i amb dos bessons sota el seu càrrec, passa revista al gir radical que ha donat la seva vida en els últims mesos. Des que va conèixer al Miquel, la seva parella, passant pel tracte amb una sogra neuròtica a la figura sempre absent de Miquel, un pare incapaç d’aixecar-se a la nit a cuidar els seus fills o tenir el més mínim gest amb ells. Està sola, un cop més, acabada de sortir d’un procés que per res ha resultat tot el bonic que li van dir que anava a ser. Poc o gens la van advertir de les particularitats fisiològiques i psicològiques de l’embaràs, per no parlar del post-part, o de la necessitat de forjar una família sense cap tipus de manual. Eva se sent com una aspirina en un got d’aigua, efervescent, desapareixent per moments d’una realitat esfereïdora. Amb l’ajuda inesperada d’un veí, lluitarà per trobar-se una altra vegada, i tornar a prendre el control de la realitat, lluny de veus queixoses i els plors dels bessons.

L’obra destil·la un sentit de l’humor negre, amb tocs de surrealisme que fugen dels tòpics tradicionals. Representa les diferents maneres d’afrontar la maternitat.

Drets internacionals: Espanyol (Catedral)

La Sigrid no entén res. Una noieta de poble com ella té molta feina per desxifrar, en aquesta ciutat, els codis de l’adultesa. Acaba d’arribar de Sant Guim de Freixenet amb el seu germà Noè, s’han instal·lat a casa d’una parenta amb un univers propi i ho té tot per descobrir. De la mà de la Sigrid, la Barcelona del Fòrum de les Cultures i dels enfollits tramvies contemporanis apareix amplicada fins a l’insòlit, filtrada a través d’una innocència inquisidora. Necessita córrer món perquè ha de tornar a casa amb alguna cosa, algun motiu, alguna coneixença que engresqui el seu germà a sortir de l’habitació on s’ha entestat a tancar-se.

L’Eva té la seva primera entrevista després d’una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d’experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l’envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada. Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l’herència de Pere Calders, on la realitat i l’imaginari esdevenen còmplices.

Entre les Gavarres, les Guilleries, la serra de Rocacorba i els terraprims empordanesos es troba la comarca del Gironès i al bell mig, la seva ca­pital, Girona. El passeig que proposa aquest llibre, a mode de llambre­gada, és un recorregut fragmentari a través dels seus accidents, les seves corbes d’aigua, els seus racons més emblemàtics i entranyables que ho són perquè la seva gent els ha volgut així: Castells enderrocats d’intacta glòria, monestirs i santuaris, màgiques valls, dolls d’aigua amb llegen­da, illes dins de rius, fauna excepcional, plana i muntanya. I és que la comarca és rica pel paper que juguen i han jugat poblacions com Salt, Sarrià, Cassà, Quart, Sant Gregori, etc. En aquest llibre llegireu històries realment curioses, que han passat de generació en generació i que encara avui s’expliquen als fills i amics per entendre una mica més el seu origen.

Bedlam és una singular barreja entre un conte d’aparença infantil i l’intent de bastir els simbolismes d’una comunitat on l’oblit senyoreja com una mena de llosa i és necessari com a taula de salvació. L’acumulació d’esdeveniments sorprenents i fantàstics ens acosta, amb una prosa acurada, al noble propòsit d’esdevenir una faula moral, una reflexió sobre la pèrdua i la reconstrucció.

No t’ho prenguis com una cosa personal és l’extraordinària història del Joan Lucena, un imitador en crisi a qui li donen vint-i-quatre hores per salvar la seva carrera televisiva. La solució sembla arribar en forma de la Bruixa Moira, un personatge peculiar que desencadena una sèrie d’esdeveniments insospitats. Però quan la imitació provoca una catàstrofe real, el Joan es veu immers en una trama de misteris, malediccions i una venjança inesperada.

Amb un humor àcid i situacions surrealistes, Pep Bras ens porta una noveŀla plena de girs i personatges inoblidables.

A inicis del segle XX, una tempesta forta encalla un transatlàntic procedent de Barcelona davant l’illa brasilenya d’Ilhabela, un paradís gairebé verge on els seus humils habitants viuen afablement envoltats d’una natura exhuberant i mites com el del poderós jaguar Gápanemé. El jove Joan Bras, que sobreviu casi de miracle al naufragi, viurà una apassionada història d’amor amb la Catarina, la atractiva vídua que fa de doctora a l’illa.

Així comença La niña que hacía hablar a las muñecas, una novel·la èpica per la qual veurem desfilar artistes de la ventriloquia i de l’il·lusionisme, romàntics que somien amb donar a conèixer la genialitat de Gaudí arreu del món, assassins que no ho semblen, secrets inconfessables i dones que s’enamoren de l’home equivocat. Un viatge ple d’emocions que culmina en el París fascinant i cosmopolita dels anys 20.

Aquesta novel·la podria començar la nit del 24 d’abril de 1991 quan una parella s’ofereix voluntària en un espectacle de màgia i són hipnotitzats durant set minuts que queden per sempre esborrats de les seves vides. O molt abans, amb un nen que juga a entrevistar personatges; o molt després, amb ell ja adult escrivint guions per a un programa de televisió que odia. O amb un terrible accident de cotxe i amb algú que descobreix que pot canviar el passat. O amb un assassinat.

La vida en siete minutos és la història de la recuperació d’un home que ha caigut en desgràcia en clau tragicòmica. El mantra de tot guionista, «No li faràs la vida fàcil al protagonista», cau sobre ell com una maledicció, una sentència marcada per dos factors incontrolables: la força de l’atzar i la sospita que la seva vida depèn de la reconstrucció de set minuts màgics.

El vaixell de les vagines voraginoses és una joguina; un calidoscopi literari plagat d’imaginació, a través del qual el lector, la lectora, o millor tots dos junts, tenen el privilegi d’espiar marits banyuts, bessons malmesos, lloros enamorats, vídues maternals o voraginoses reines del cruel planeta Dakkar. Proposem al lector sentir-se voyeur per un instant. Acomodar-se en una butaca comfortable i utilizar aquest llibre com uns prismàtics. De ben segur que descobrirà que els veïns del davant protagonitzen experiències fins ara insospitades. Sobretot si ocorren en una ciutat tan excitant, tan delirant, tan suggeridora com la Xaitania de Pep Bras.

Drets internacionals: Espanyol (Tusquets)

Ara fa 40 anys, uns joves osonencs vinculats al món de l’ensenyament i de les ciències naturals van ser pioners a l’hora d’introduir l’educació ambiental entre les prioritats de l’escola. Al cap de pocs anys, La Vola va esdevenir una empresa capdavantera de serveis ambientals, amb la sostenibilitat com a referent, en un procés expansiu continuat fins a integrar-se l’any 2019 en el grup internacional Anthesis. Els canvis profunds de la nostra societat en aquestes quatre dècades han condicionat la trajectòria de Lavola, que continua aportant solucions creatives, innovadores i eficients a les administracions i a les empreses, en les quals cada vegada es mes clar el compromís amb el medi ambient.

Les colònies industrials, escampades per la Catalunya interior, són un dels elements més característics del patrimoni industrial. La seva singular identitat és l’ànima del procés d’industrialització que es va forjar al nostre país durant el segle XIX. Construïdes en espais rurals, lluny dels nuclis urbans, posseïen tota mena de subministraments i serveis que les feien autosuficients en la majoria dels casos. A banda de la seva finalitat laboral, les colònies desenvolupaven una intensa vida social, cultural i religiosa, promoguda moltes vegades pels mateixos propietaris, capellans o mestres. Eren com petits pobles, tot a l’empara d’un amo que prenia les funcions tradicionalment assumides per l’Estat i que exercia un control social sobre els veïns i treballadors de la fàbrica.

Aquest llibre presenta un ampli panorama de les colònies industrials catalanes, destacant totes aquelles curiositats socials i laborals d’aquests indrets tan significatius de la geografia del nostre país.

A principis del segle XX, la multinacional escocesa J. & P. Coats era la tercera empresa industrial més gran del món, i la seva filial catalana, la Fabra i Coats, la primera empresa tèxtil de tot l’Estat espanyol. El llibre ressegueix el procés de formació de la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats i aprofundeix en la trajectòria del model de gestió empresarial que va adoptar des de la seva construcció el 1903 fins a l’any 1936. Al llarg dels seus capítols es desgranen i s’analitzen les polítiques financeres, industrials, comercials i de recursos humans de l’empresa, i el pes relatiu que tingueren les decisions dels Coats i les dels Fabra en la formació de la cultura de l’empresa i en la configuració de la seva estratègia laboral i de prestacions socials als treballadors.

Al llarg d’una jornada qualsevol, recorrerem algunes de les històries que s’amaguen darrere els nostres esmorzars, les nostres jornades laborals o les nostres relacions. Descobrirem que moltes de les coses que donem per fetes no han estat sempre així, i que fins i tot hi va haver un temps en què els metges desaconsellaven banyar-se o en què la gent moria de gana tot i estar envoltada de patates, blat de moro o blat.
Com qui pela una ceba, anirem revelant les capes de meravella amagades sota la realitat més rutinària, aquella que hem deixat de percebre, perquè, com deia Samuel Beckett a Esperando a Godot, «el costum ensordeix».

A Piedrabuena (Ciudad Real), fa cent i escaig anys passaven coses molt estranyes: un tal Sánchez se’n va anar als Estats Units i, en tornar, va muntar una fàbrica revolucionària al poble (perquè fabricava un aparell per veure la gent per dins i perquè pagava salaris justos; una d’aquestes dues coses encara avui seria revolucionària). Per aquells anys també es va estendre la monomania de dissenyar i fabricar el submarí perfecte. El cas, amb Peral, Monturiol i altres, va acabar en naufragi, tot i tenir Julio Verne de part seva.
Tampoc no oblidem un savi anomenat Cervera que, fins on sabem, podria haver inventat la ràdio. I posats a innovar, res com aquell capellà de Segorbe (Castelló) que feia música electrònica i dissenyava sintetitzadors mentre Franco passejava sota pali. Ni sants, ni visionaris, ni bojos: genis espanyols.
Enmig del no-res, o en un país que els va saludar com a reis i els va oblidar com a captaire. Amb una història que mereix ser contada i llegida… per allò de conèixer el passat i repetir-lo una mica menys.

L’acció de la novel·la comença en un Nova York ucrònic, el diumenge 17 d’octubre de 1931. Les idees de Nikola Tesla, el científic visionari, s’han dut a terme: les possibilitats de transmissió sense fils de l’electricitat han fet possible tot un món nou en què l’energia és lliure i a l’abast de tothom, i s’ha fet un gran salt en l’evolució tecnològica. No obstant això, és Thomas A. Edison qui s’ha endut tot el mèrit, mentre que el veritable creador resta a l’ombra, vivint en una habitació d’hotel sense que ningú conegui la seva existència.
L’Edgar, un jove de dinou anys que aspira a ser pilot de les grans línies transatlàntiques (els «oceànics»), descobrirà aquesta gran mentida i, amb l’objectiu de fer justícia, s’involucrarà en una organització que vol retornar Nikola Tesla a la primera línia.
No obstant això, un grup de teslians vol anar més enllà i prepara un gran atemptat per destruir la Xarxa Mundial. L’Edgar es convertirà en una peça clau per aturar aquest sabotatge i evitar així la caiguda del món civilitzat en el més absolut caos.

L’Abril està desesperada. Després de tres anys de relació, l’Eloi l’ha deixat i ara s’ha d’enfrontar amb un bon problema: com pagarà el lloguer tota sola? Sense diners i sense parella, ha decidit que de moment no ho explicarà a ningú, i encara menys a la seva família. Amb vint-i-quatre anys acabats de fer, ha d’aguantar un cap insuportable i resignar-se a unes condicions laborals precàries. D’això li ha servit estudiar història de l’art?

Mentre la seva vida sembla que s’enfonsa per moments, l’Abril no tindrà cap altre remei que buscar algú amb qui compartir el pis. I la candidata serà l’Emma, una hostessa de vol ben peculiar. S’anuncien turbulències.

Un debut literari irònic que gira al voltant de temes com la precarietat laboral, la crisi de l’habitatge, la descoberta de la sexualitat o la frustració de les expectatives vitals projectades.

Drets internacionals: Castellà (Suma)

La Loreto neix l’any 1944 al barri de Gràcia de Barcelona, en una família modesta que treballa en un dels vapors més importants de la ciutat, La Sedeta. En fer els dotze anys, els seus pares la treuen de l’escola per emparellar-la amb el senyor Carles Vidal, germà de la propietària de la fàbrica, i amb qui viurà els episodis més traumàtics i tràgics de la seva vida. Després d’un fet inesperat, la Loreto haurà de guanyar-se la vida com a planxadora en un dels grans establiments del món del tèxtil de Barcelona, fins que decideix establir-se pel seu compte com a modista de vestits de núvia. Però quan rep el seu primer encàrrec, la núvia desapareix tres dies abans del casament; al llarg de les següents dècades, mentre la Loreto aconsegueix fer-se un nom i guanyar prestigi com a modista, continuen succeint-se desaparicions i morts de núvies.

En l’actualitat, la Loreto irromp una nit a casa del Xavi, el seu veí, amb un barnús blanc ple de sang i demanant auxili. El Xavi quedarà corprès per la Loreto i investigarà qui és realment la seva veïna, la modista de Gràcia.

Drets internacionals: Espanyol (Motus Thriller), Portuguès de Portugal (Kathartika)

Des de ben petita, Josefina Jarama somia amb una vida millor i sap que per arribar-hi només hi ha un camí, cru i pragmàtic: l’ascens social. Aquesta Lazarillo moderna comença la seva trajectòria en una fàbrica de joguines a Ibi, Alacant. Allà és la protegida del cap, i a més hi treballa amb la seva mare, una comunista militant que actua a la clandestinitat i que haurà de fugir per evitar la presó. La protagonista haurà d’escollir entre la seva mare o els seus somnis a la fàbrica, i tria.
Amb la Josefina i la seva peripècia, el lector recorre diverses dècades de la nostra història recent, diversos punts calents del «miracle espanyol» i, sobretot, diverses vides. Animada, irreverent i única, la Josefina fa realitat un somni que mai no s’havia proposat: arribar al cor.

Tothom pot crear, el més important és saber com fer el primer pas. Amb aquesta idea comença el viatge que ens proposa Carlota Juncosa a El motor creativo, un llibre que presenta els beneficis d’exercitar la imaginació en el nostre dia a dia. Al llarg d’aquest recorregut, aprendrem a superar les nostres pors i bloquejos davant d’un nou projecte i a recuperar objectius, il·lusions o somnis oblidats. Però, sobretot, aprendrem a gaudir de la sensació de començar de zero.

Gràcies a una màgica combinació de pràctica i teoria, Juncosa revela les claus per traspassar els límits de la nostra capacitat. Amb exercicis de consciència plena, rutines d’escriptura diària, activitats d’escolta activa o estratègies d’afrontament, aquest llibre ens mostra que la creativitat és un camí infinit que podem recórrer al llarg de tota la nostra vida.

Carmen de Mairena és molt més del que sabem d’ella. És una dona que va lluitar per ser dona. Dona de barri i de carrer, estrella televisiva, amiga d’amics que l’estafen, emblema de l’altra Barcelona, persona de carn i ossos que riu (cada cop menys) i pateix (cada cop més). La jove artista Carlota Juncosa va compartir gairebé un any amb Carmen de Mairena. D’aquesta amistat tan estranya en va néixer una biografia il·lustrada, tan contradictòria i única com la seva protagonista.

En aquesta crònica periodística, Fàtima Llambrich ens trasllada enmig de l’estret de Gibraltar perseguint una narcollanxa carregada d’haixix, ens mostra l’estrès previ a una entrada i registre enmig d’una narcourbanització, ens descobreix com són les plantacions de marihuana i què hi ha al darrere o ens dona a conèixer el Mario, que va ser condemnat per traficar amb haixix a gran escala i per formar part d’una organització criminal. El tràfic de droga repercuteix en el dia a dia de tota la societat. El volum de negoci que genera permet als traficants comprar voluntats, corrompre funcionaris, adquirir poder.

Brots de narcosocietat (2023, Columna) explica aquest fenomen amb investigacions concretes que aporten informació de primera mà de com es relacionen els narcotraficants, quina estructura organitzativa tenen, les connexions amb el Marroc i els policies corruptes, i com conflueix el triangle Galícia – Catalunya – estret de Gibraltar.

Una investigació periodística de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una investigació criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han trobat. Després d’anys d’entrevistes amb Ramón Laso al centre penitenciari on està empresonat, Fàtima Llambrich ha aconseguit traçar el viu retrat d’un home inquietantment seductor. Condemnat a 30 anys de presó, insisteix en la seva innocència i defuig parlar d’un passat que l’ha sentenciat de per vida.

Sense cadàver s’endinsa amb destresa en la metodologia que ha servit als investigadors per fonamentar la primera condemna a Espanya per doble homicidi sense que s’hagin trobat els cossos de les víctimes, ni es tinguin restes biològiques incriminatòries, ni testimonis concloents, ni tan sols una arma del crim i amb un acusat que defensa la seva innocència. Tomben, així, el fals mite del sense cos no hi ha delicte.

Dres internacionals: Espanyol (Now Books)

No tot s’ha explicat sobre el cas Asunta. Des del mateix dia de setembre de 2013 en què la nena va ser assassinada a Santiago de Compostel·la, el crim es va convertir en carn de sensacionalisme, prejudici i masclisme. Per què la seva mare va ser culpabilitzada gairebé immediatament, sense proves que la incriminessin? Per què no es va tenir en compte que la nena vivia en una casa on hi havia violència de gènere?

A través del contacte directe amb els protagonistes del cas, aquest llibre és una crònica trepidant i rigorosa d’un crim amb massa zones fosques que, en realitat, parla de les nostres pròpies perversions com a societat i dels secrets que les famílies guarden a la intimitat.

Escola de mulleres és una novel·la sobre la pèrdua. Parla dels somnis trencats de totes aquelles dones que compleixen els requisits per a l’èxit i la felicitat, però que un dia s’adonen que tot era una farsa plena de convencions, expectatives i falsedats. Aquesta és la novel·la de les que busquen desesperadament la felicitat quan creuen que ja ho han perdut tot.

Drets internacionals: Espanyol (Tres Hermanas)

Helena Sánchez és una periodista reconeguda, amb una trajectòria professional marcada per la cobertura de temes urgents de política i societat. Quan coneix la notícia d’un empresari condemnat per violar la seva filla petita, però que fa onze anys que nega el crim, comprèn que necessita explicar aquesta història. Una història que té a veure amb la seva pròpia família i amb un passat que havia intentat oblidar, conscientment o no. És Fernando innocent? Quina és la versió de la seva dona i de la seva filla? El que comença com una investigació i una crònica es converteix en un punt d’inflexió per a Helena, que l’empeny a revisar la seva relació amb el pare, amb la seva filla i amb els homes que han marcat i continuen marcant la seva vida.

Drets internacionals: Espanyol (Lumen)

En aquest llibre, l’antic corresponsal de El Periódico a Moscou Marc Marginedas explora els mètodes foscos i violents que el Kremlin ha emprat per consolidar el seu poder, alguns dels quals va presenciar durant el seu segrest de sis mesos a Síria a mans d’Estat Islàmic. Des dels primers atemptats de bandera falsa a Txetxènia fins a l’enverinament i assassinat d’opositors com Aleksei Navalni, passant per l’exportació a l’estranger de xarxes mafioses vinculades al Kremlin i el suport a grups armats extremistes, aquesta obra recorre més de dues dècades de terrorisme d’Estat promogut per Putin.

El focus principal és entendre el seu paper com a desestabilitzador de l’ordre mundial, ja sigui a Síria, a Ucraïna o a la mateixa Espanya.

Després de gairebé quinze anys viatjant pels principals punts calents del planeta amb el suposat conflicte entre islam i Occident com a teló de fons, el reporter Marc Marginedas decideix fer una pausa, mirar enrere i revisar les experiències viscudes amb una mirada crítica.

Per què un barceloní criat en un ambient còmode al barri de Sarrià es dedicava a viatjar pels punts més inestables del planeta? Era afany de notorietat, necessitat d’alimentar l’ego, addicció a l’adrenalina o una genuïna voluntat de fer un servei a la societat? Quins van ser els encerts i quins els errors comesos? Què calia corregir o reavaluar de cara al futur?

La novela ideal és la història d’un personatge que va viure en els marges i que va ser actor secundari, i espectador privilegiat, de molts dels moviments que van marcar la ciutat de Barcelona en la primera meitat del segle passat. Des de la bohèmia més decadent fins a les esplendors del nudisme naturista, passant per l’esoterisme i els moviments llibertaris, el nostre personatge es reinventa per a adaptar-se a l’esperit de canvi permanent.

La sorpresa d’un literat d’extemporània erudició i dignitat, la societat naturista que predica el vegetarianisme i el nudisme en una societat tímida i l’esbalaïment col·lectiu pels sempre inesperats girs de la història fan d’aquesta novel·la un artefacte entremesclat d’humor, plagat de personatges reals, però també un llibre que ofereix indelebles càrregues de profunditat i submergeix al lector en un hipnòtic viatge literari.

La novela ideal, que fa transitar al lector —entre somriures i fascinació— pels rumbs de la millor literatura, està cridada a ser una de les grans ficcions sobre la ciutat de Barcelona.

El cielo de los mentirosos relata el cant del cigne d’un vividor, el geni i figura d’un fantasiós. Una novel·la de la Barcelona del segle XX que ens ofereix les peripècies i l’ocàs d’un savi, d’un bohemi que va tenir els seus diez de fama a Barcelona i a París. Peius, Pompeyo Gener, és el personatge real i polièdric que inspira a aquest personatge alhora erudit i barrut, símbol de la bohèmia decadent i culta de l’època i la ciutat.

Juan Miñana fa girar aquesta novel·la sobre l’eix de la fantàstica (i també improbable) biografia de’n Peius, com un viatge que parteix de les aspiracions juvenils d’un Apol·lo erudit i ens porta per les corves etíliques d’un Dionís bohemi. Del caràcter a la caricatura. I pel camí, una lliçó heroica: mai cal permetre que la realitat s’imposi sense additius, sense conservants ni colorants. La realitat (en Peius ho sabia bé) és una desbaratadora pagada de si mateixa.

L’humor i la ironia són els pilars amb els quals Juan Miñana rubrica la seva tornada a la gran literatura amb aquesta novel·la on la veritat i la mentida es confonen entre les ombres d’aquesta Barcelona de principis de segle passat.

Hay luz en casa de Publio Fama és la història d’un jove que s’ha convertit en el primer relator de notícies de la Barcino romana. L’arribada a la ciutat d’un veterà de les legions, ex convicte i de reputació fosca, al qui l’Estat ha concedit un conjunt de terres, agita l’ordre establert per la família que ostenta l’hegemonia local. Dels turbulents actes que se’n desprenguin, Publio serà, alhora, narrador i protagonista.

Juan Miñana descriu el naixement d’un ofici, el de venedor d’informació, en un temps d’exquisideses i crueltats extremes; destacant la importància de l’opinió pública enfront de les impunitats i abusos de poder i conformant, sobretot, una brillant indagació de l’ànima humana.

La pesta assola Barcelona en els últims anys del regnat de Felip IV. Buenaventura Deulocrega, mestre en arts i medicina, arriba a l’hospital de la Santa Creu disposat a treballar contra l’epidèmia. Allà coneixerà un personatge savi i enigmàtic, Juan de Ameno, un rellotger del rei que ha demanat asil en les cambres privades de l’hospital per a concebre el que serà el seu últim projecte: un jaquemart o autòmat de bronze destinat a la torre d’hores de la catedral. Buenaventura i Juan d’Amè assisteixen des d’aquest estrany refugi als embats d’un present difícil i amarg, i forgen una estranya amistat parapetats després d’una constant recreació del passat que, en forma de meravella ordida amb la subtilesa d’un mecanisme de rellotgeria, sembla salvaguardar-los del pas implacable del temps.

Barcelona, 1963. Gabriel i Teddy, dos joves amics, es troben entre els treballadors locals del gran quip que en Samuel Bronston ha mobilitzat pel rodatge de El fabuloso mundo del circo. De diferent procedència social, però amb idèntiques ambicions, no volen malgastar l’oportunitat que reben quan, un matí, el protagonista de la pel·lícula, John Wayne, desapareix sense previ avís. A canvi d’un viatge a Hollywood, es comprometen a trobar-lo. Inicien una recerca frenètica que, vita amb la perspectiva dels anys, es convertirà per a en Gabril en un aprenentatge decisiu. Durant aquella jornada plena d’imprevistos per una fantasiosa Barcelona, però pobre i trista, en la qual el destí de tots es creua per unes hores, Gabriel no només tindrà notícies d’allò que hi ha rere els mites, sinó també del món real en el què està immers. Aquest coneixement també serà per a ell l’acceptació de l’entrada inevitable a la maduresa.

Extraradi de Barcelona, dècada dels setanta. Al barri tot està canviant a gran velocitat. Les fàbriques i els blocs de pisos han transformat allò que abans eren descampats, però encara queda molt per fer. Les protestes proliferen i no només reclamen col·legis i parcs, també demanen més drets en una Espanya que viu encara sotmesa pel franquisme. Una d’aquestes veus és la de Leonor.

La cordovesa va emigrar al nord tot buscant un futur millor. Deu anys després, li preocupa el camí que han escollit els seus fills. Sobretot la Lucía. Ferma defensora de la lluita obrera, la jove ha aconseguit el somni de molts en la perifèria de Barcelona: treballar a la SEAT, la mítica fàbrica de cotxes. Tot i això, aquesta fita comporta reptes inesperats a la família.

Tres generacions de dones que seran testimonis d’un temps marcat per revoltes socials i la violència, però també per l’amor i les ànsies de llibertat.

La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Laura García viatja a Ribadeo per participar en un congrés europeu de seguretat convidada per un vell amic, el comissari de Policia Nacional Felipe Pereira, un detectiu d’homicidis el qual, com ell ben diu, es dedica a lluir margalló. Laura s’hostejarà a una idíl·lica casa rural on tant inquilins com els amos guarden secrets que s’entrellacen: no tots son el que semblen ser. Una història de narco gallecs i les seues relacions amb la màfia russa, en la qual també hi ha implicada una important multinacional de seguretat i vells espies. Una novel·la ambientada a Galícia, en Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat, concretament en mig d’un important congrés mundial de tecnologia en el qual s’evidencia que el crim del segle XXI pot tindre manifestacions locals, però és global.

«En la meva làpida es llegirà: era gai i va ballar», bromeja Iceta mentre ordena alguns llibres al seu petit despatx, on s’amuntonen carpetes i s’apilen documents. La biografia de Miquel Iceta, qui fou líder del PSC. Un personatge clau de la política espanyola i catalana de les darreres quatre dècades no només com a testimoni, sinó com a part activa d’ella.

Un llibre que convida a conèixer i recórrer Barcelona des d’una mirada diferent, la literària. Una ciutat que ha estat escenari de llibres com El Quixot, Homenatge a Catalunya, Mirall trencat, La ciutat dels prodigis, o La Catedral del Mar. La ciutat que va inspirar Mercè Rodoreda, Manuel Vázquez Montalbán, Montserrat Roig o Terenci Moix. En la qual Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez van ser la punta de llança de l’anomenat Boom de la Literatura Llatinoamericana, impulsat per la superagent Carmen Balcells.

Un llibre on es barreja literatura i realitat, on la ciutat de desenes d’autors i de centenars d’històries conviu amb la ciutat actual, en què no hi ha el cementiri dels llibres oblidats … si això és el que es vol creure.

Drets internacionals: Espanyol (Diëresis)

Vallarana és un poble de muntanya on ningú mor del tot perquè no hi ha cementiri. Per això, el rector de més de dos-cents anys, Ginés Revilla, segueix oficiant encara que és un espectre. Hi ha també un terratinent, don Rafael Seleno; i un jove, Enrique Lafuente, el qual qüestiona tot allò que a tothom ja li sembla bé (i que potser no ho està) i que s’enamora. L’amor! De qui? De la Estrella. De la meravellosa Estrella. Vallarana és una novel·la on no tot és el que sembla, on la realitat conviu amb el què podria ser i allò que no, segur que no, potser… Però a on tot és possible. Una novel·la juvenil en la qual amb ironia i humor es reflexiona sobre el poder, la vanitat, l’enveja, la guerra… la amistat i la generositat. També l’esperança.

Durant un temps, vaig ser un ocell soldat. Un simple ocellet que va començar a tornar-se boig i que va esborrar tot vestigi del que havia estat. Una girafa, també captiva, em va dir un dia: “Hi ha altres terres al nord, més enllà d’un gran mar. I diuen que allà tot és diferent, que no hi ha guerra, sinó pau”.

Contes a la deriva explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Per totes aquestes persones i perquè aquestes històries no es repeteixin hem d’explicar-les i intentar fer d’aquest món un lloc una mica més just per a tots els seus habitants.

Drets internacionals: Espanyol (La Galera)

«Ella obria de bat a bat els seus ulls enormes i brillants i em deia que LLIBERTAT era volar com un ocell, tocant els núvols o planejant per sobre un llac, decidint a cada moment cap a on vols anar. Que llibertat també podia ser un bosc d’arbres altíssims on podríem viure en pau, sense que ningú ens fes mal ni ens obligués a fer feines que no volem fer a canvi de res.»

Contes a la deriva explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Per totes aquestes persones i perquè aquestes històries no es repeteixin hem d’explicar-les i intentar fer d’aquest món un lloc una mica més just per a tots els seus habitants.

Drets internacionals: Espanyol (La Galera)

Un sol peix no té gaire força.

Dos peixos sols no tenen gaire força.

Tres peixos sols no tenen gaire força.

Quatre peixos sols

Però, cent peixos junts! Cent peixos junts tenen molta força!

Contes a la deriva explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Per totes aquestes persones i perquè aquestes històries no es repeteixin hem d’explicar-les i intentar fer d’aquest món un lloc una mica més just per a tots els seus habitants.

Drets internacionals: Espanyol (La Galera)

Heu sentit parlar del Camerun? És un país africà ple d’animals que viuen en llibertat: girafes, hipopòtams, guepards, búfals, lleons, goril·les, ximpanzés, elefants com la Josepha, nyus i bongos. Us imagineu? Un país on els animals corren lliurement i les elefantes poden ser mestres d’escolaŽ

Contes a la deriva explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Per totes aquestes persones i perquè aquestes històries no es repeteixin hem d’explicar-les i intentar fer d’aquest món un lloc una mica més just per a tots els seus habitants.

Drets internacionals: Espanyol (La Galera)

Després de la mort del seu pare, en Damià passa les nits rondant per Barcelona, mancat d’il·lusió i d’afecte. Potser per demostrar-se que encara és capaç de sentir alguna cosa comença a prostituir-se i la seva vida es bifurca: de dia és un adolescent aplicat als estudis que té cura de la seva àvia, i de nit ofrena el seu cos per sadollar les fantasies d’homes estranys. Els mesos passen, i també les estacions, i la Barcelona nocturna revela els seus perills, la violència i la sordidesa. Llavors en Damià comença a sospitar que aquesta ciutat està tan buida com ell mateix.

Una història d’una delicadesa extraordinària que ens parla del moment màgic i fràgil en què descobrim les bondats i les vileses del món, el sexe, l’amor, la solitud i la possibilitat de trobar la llum al bell mig de la nit més fosca.

Drets internacionals: Espanyol (Dos Bigotes)

«La història d’una dona que arriscava la vida per ajudar a travessar la frontera per les muntanyes.»

Acabada la Guerra Civil, a Bescaran, un poblet de l’Alt Urgell, els del bàndol guanyador dominen el poble i la família de la Sol les està passant magres perquè el seu pare ha hagut de fugir i refugiar-se a França. Un dia, és testimoni d’un assassinat. Després d’això, és ella qui ha de fugir i amagar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra. Allà coneixerà el món dels passadors i, mentre el Tercer Reich avança fins a la frontera i escampa el terror al seu pas, anirà descobrint que entre els contrabandistes hi ha gent disposada a arriscar la vida per salvar persones que fugen dels nazis.

En una història commovedora, plena d’acció i basada en fets reals, Laia Perearnau reivindica el paper menystingut i oblidat que van tenir les dones en les xarxes de resistència durant la Segona Guerra Mundial, alhora que s’endinsa en la figura poc coneguda dels passadors, que van ajudar a evadir pilots, soldats, jueus i resistents al règim de Hitler.

Drets internacionals: Espanyol (Destino), Italià (Giunti Editore)

PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA

«Una dona extraordinària que desitja ser cirurgiana, un amor impossible, una lluita insaciable. Un relat enlluernador de la Barcelona del segle XIV.»

Barcelona, 1382. La Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia Bonanada a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou, i malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta és una professió reservada als homes i fer-s’hi un lloc és gairebé una quimera.

Gràcies al seu ofici de llevadora, visita sovint el Call. Allà coneixerà l’Astruc, un noi jueu provinent d’una nissaga de metges que vol estudiar medicina. Tots dos arribaran a l’acord de compartir coneixements: la Francesca li ensenyarà tot el que sap sobre plantes i ell li donarà accés als seus llibres.

Basada en una història real.

Drets internacionals: Espanyol (Destino)

Qualsevol nena o nen és víctima potencial d’un abusador. El 80% dels casos d’abusos sexuals infantils es produeixen dins de la família. Si ja és complicat denunciar a un professor i sovint cal que passin molts anys, com de difícil ha de resultar explicar que qui ha abusat de tu és el pare o l’avi. Les víctimes d’abusos sexuals necessiten parlar-ne perquè saben que fent-ho poden ajudar a altres i també s’ajuden a si mateixos. Són veus que només demanen una cosa: que les escoltem. El mal invisible mostra que si tants nens i nenes han patit abusos sexuals és perquè els abusadors saben que ens fa vergonya parlar del tema, que és un tabú, saben que poden comptar amb el nostre silenci.

Drets internacionals: Espanyol (Catedral)

Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.

Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora.

Com el so d’un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador que funciona amb precisió mil·limètrica.

Drets internacionals: Espanyol (Anagrama)

La protagonista d’aquesta història té deu anys i una bona manera de presentar-la és explicar què li agrada. Li encanta passar les tardes a casa l’àvia, l’olor de mercromina i el cansament a la panxa de quan riu molt. També el pèl suau i flonjo del seu gat. Evidentment, també hi ha coses que no li agraden gens. No li agrada que es riguin d’ella per alguna cosa que no ha decidit com els pèls que té a les cames, als braços i una mica per tot el cos. Aquesta és la història de la Mariona i de com planta cara a qui li fa mal amb l’ajuda d’un xic de màgia i molta valentia!

La Lucía se’n va de casa de la seva mare per intentar obrir-se camí a la gran ciutat. Fa amistat amb una altra jove, la Talita, una estudiant que treballa en un bar de copes, i s’instal·la al seu pis, on compartiran alegries i angoixes. Tot es capgira quan la Lucía queda embarassada i la soledat, la precarietat econòmica i l’amor contrariat fan de la seva vida un gran interrogant.

L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada, reflecteixen espais en què qualsevol, de manera íntima, es pot veure reflectit. Perquè de vegades passa que la vida empeny endavant quan un voldria aturar el temps, quedar-se en un racó del passat i no haver d’afrontar allò que inexorablement es veu obligat a viure.

Clipperton és una illa, però també una presó de fantasmes, un museu d’errades i un regne en el qual han governat emperadors autoproclamats, capitans generals i administracions colonials. Mentre les veus dels ocells idiotes declamen la vertadera història dels qui hi van regnar, en la foscor d’una cel·la el presoner més distingit prepara la seva defensa jurídica. El palimpsest final que aquí es presenta explica els motius de la seva desgràcia. Déu és presoner i està a punt de rebre sentència.

Arran de les gravacions d’àudio que en Jacques Cousteau va trobar el 1982, d’un entramat de dades històriques, certs documents trobats i notes periodístiques d’índole diversa, Pablo Raphael reconstrueix un univers en el qual els esdeveniments difuminen constantment la frontera entre la realitat i la ficció, entre la crònica històrica i la fabulació fantàstica, al grau que l’illa, sempre a punt d’enfonsar-se, aconsegueix romandre flotant a la deriva al cap del lector.

L’acabalat mestre constructor Ariel Horus —demiürg i ànima d’un gratacel inacabat— porta trenta anys mirant la ciutat assegut en l’espatlla del seu gegant. Menyspreant a la humanitat amb la voluntat d’un déu avorrit, seguit pel cordial comptador Diògenes Mayorga, presa dels capritxos del pintor Sebastián Henríquez Escudo o assetjat per la sensualitat de Fabiana Serra, el mestre constructor recorre els interminables pisos del que algun dia serà el gran Hotel de la Ciutat. Mentrestant, afegeix noves funcions i espais a l’únic projecte que pot redimir-lo.

Viatjant en l’antic elevador, el mestre constructor incuba el cos de la seva criatura en els racons d’una obra que és nació en si mateixa i els hostes de la qual són les escombraries, els mobles recollits al carrer, uns certs animals i el rancor que els anys acumulen. Heus aquí una quimera arquitectónica en permanente obra negra, amenaçada pel caos i també per la ciutat que aguaita.

En Armadura para un hombre solo, Pablo Raphael descobreix que l’inframon té el seu mirall en l’aire i que la caiguda sempre acaba per convertir-nos en una col·lecció d’objectes, aquesta materia amb què està feta la memoria. En definitiva, el que tenim a les mans és una novel·la notable, capaç d’honrar la miseria que ens forma.

El nostre temps és el de la caiguda en el present. És possible construir nous pactes socials i, per tant, les oportunitats per a imaginar el futur són poques. No hi ha utopies, només un pragmatisme que aposta per l’útil. La nostra societat pateix el desencantament de la democràcia, la lògica de mercat i la globalització, incapaç de produir idees per al demà. Quina és la sortida? Richard Rorty diria: no és la raó el que canvia les coses, sinó la imaginació.

A partir d’aquest principi, aquest llibre fa un elogi de l’optimisme desencantat, on les preguntes són més importants que les respostes. Quin és el paper que juguen les paraules en l’actual estat de l’art? De quina manera estan connectats el món i l’anomenada República de les Lletres? Quina idea de generació tenen els escriptors nascuts a partir de la dècada dels setanta? Per què neguen el concepte col·lectiu? Quina és la relació enter política i literatura? En quin moment el crític va esdevenir redactor d’obituaris? La literatura forma part de l’espectacle? Aquest és un assaig sobre el llenguatge, la idea de les generacions i les estètiques de la literatura contemporània; però també és una denuncia que assenyala els mecanismes que han provocat el distanciament entre la creació i l’acció, l’ètica i l’estètica, la literatura i l’espai públic.

En aquest llibre, íntim i alhora universal, Marina Sanmartín s’endinsa en la història de les llibreries a través de la seva pròpia experiència com a llibreira i lectora. Un assaig narratiu que il·lumina com els llibres han canviat la història de la humanitat i la de cadascun de nosaltres. Així, proposa un viatge que comença a les imatges de les coves prehistòriques i les tauletes d’argila, que passa per la biblioteca d’Alexandria i arriba fins al present, tot passat pel filtre de la seva pròpia vivència. L’autora relata aquí una odissea que es desplega en tres cercles concèntrics: la trajectòria vital d’una lectora apassionada; les llibreries actuals com a espais de resistència, lluita i cura, i la història universal de les llibreries.

Tòquio, tardor, segona dècada del segle XXI. Les mans de la jove i famosíssima ballarina Noriko Aya apareixen a l’espai antisísmic entre dos edificis, a prop dels jardins del Palau Reial i de l’hotel on s’allotgen l’autora de novel·la negra Olivia Galván i el catedràtic de literatura comparada César Andrade. Amb elles, una pista misteriosa: un anell de diamants i robins que ben aviat assenyala César com a principal sospitós del crim.

Narrada en primera persona per Olivia Galván, que buscarà refugi en l’amistat incipient amb el diplomàtic Gonzalo Marcos, conseller de l’Ambaixada espanyola al Japó, la novel·la segueix la investigació de l’assassinat de Noriko, tot demostrant que, sovint, res no és el que sembla.

Martín Guidú ha d’assistir a la jornada de pares del seu nebot Lucas perquè el seu germà Anakin està a l’hospital. Aquell dia tot hauria de ser senzill: els pares expliquen les seves feines als nens sota la mirada benvolent de la professora Natalia Holden. Però el que semblava un dia normal a Caivelan canvia quan es descobreix el cadàver d’una nena morta, companya de classe de Lucas. Reunits al jardí de l’escola, convertit en escenari involuntari d’un crim, Martín, Natalia i l’inspector de policia Lorenzo Barriuso, tres desconeguts, es veuran obligats a resoldre plegats l’horrible assassinat de la petita. S’endinsaran fins a les profunditats de la maldat i, alhora, es faran amics.

L’any 2059, dues estudiants de criminologia decideixen analitzar el famós Informe sobre la víctima de la periodista Cruz Cardenal, el descobriment científic de la qual el 2014 va revolucionar el món. Aviat comprenen que, per arribar a la veritat de les morts que van canviar-ho tot cinquanta anys enrere, hauran de convertir-se en detectives del passat. L’únic testimoni viu és Rafael Cardenal, germà de Cruz.

Guiades —i enganyades— pels records de Rafael, reconstrueixen una trama de morts, passió i bogeria.

Sara i Eduardo són una parella jove amb una vida aparentment feliç fins que ella presencia la mort d’un indigent al metro. Però… és això realment l’únic que ha passat? A partir d’aquell moment, Sara comença un tractament psiquiàtric i la relació amb Eduardo pateix una transformació progressiva i perversa, en què cuidadora i víctima intercanvien els papers. La situació es complica encara més amb el retorn del seu veí, el doctor Jeremías Prun, metge especialista en anatomia. Inevitablement, Sara sent que només Jeremías pot alliberar-la del pes que l’oprimeix des del dia de l’incident.

En un tancar i obrir d’ulls la Sofia passa de ser una arquitecta que treballa en un estudi prestigiós de Barcelona i que viu amb el seu gran amor, a sentir-se una fracassada amb el corfet miques. Entre els pitjors dies de la seva vida i l’hotel rural de Venaçon, un poblet inhòspit dels Alps Marítims, una única pregunta: «I per què no?». (Per què no tornar a començar?) Per què nodonar-se l’oportunitat de ser una altra Sofia?

Encarregada improbable de gestionar les entrades inexistents de l’hotel, aviat es farà amiga de l’Ethan i en Julien. Tots dos l’ajudaran a curar les ferides de la seva vida a Barcelona i a retrobar-se amb sentiments i sensacions que creia oblidades.

A Venaçon, la Sofia hi viurà dies de descoberta, de petites felicitats en forma de mirades i somriures fugissers, d’excursions, de preocupar-se per no res. Però puntejant aquests dies lluminosos—perquè la felicitat no és mai completa ni perfecta—també hi trobarà una tristesa insistent que ho pot engegar tot a rodar.

Drets internacionals: Espanyol (Letras de Plata)

És un dia d’estiu i, mentre sura lluny de la platja, del Marc i d’aquest invent que en diuen la vida adulta, la Júlia és feliç. O tan feliç com es pot ser quan encara no s’és conscient que la porta del passat no està ben tancada.

Un sobre blau a la bústia, que en general només rep factures i publicitat, farà que la Júlia torni a Montpeller,a rememorar el seu any d’intercanvi, a visitar els vells amics, i a retrobar-se amb la història del John, una ferida que inevitablement amenaçarà el fràgil equilibri que ha aconseguit mantenir fins llavors en la seva vida.

Drets internacionals: Espanyol (Letras de Plata)

Quan a la Marina li diagnostiquen diabetis, creu que tot continuarà igual. Però a partir d’aquell moment, res no serà el mateix. Com és la vida real d’una noia que cada dia ha de preocupar-se per mantenir-se viva?

Des de la infància fins a l’edat adulta, Marina Tena fa un recorregut honest i ple d’emocions per la seva pròpia experiència com a diabètica, que també podria ser l’experiència de molts altres nois i noies amb una malaltia crònica diagnosticada.

Una lliçó vital colpidora que no deixarà ningú indiferent, on la malaltia hi és present, però encara ho és més l’amor per la vida, la passió pels petits detalls del dia a dia i, per damunt de tot, la superació personal.

Drets internacionals: Espanyol (Inuk)

El 1982 un triple assassinat macabre a Sant Jordà, un petit poble del Pirineu català, marcarà per sempre la vida dels seus habitants. La policia troba els cossos a l’illa del Silenci, un indret que sempre havia estat protagonista de llegendes fosques i un reclam per a tots els que visitaven el poble. Després de la detenció de l’assassí, Sant Jordà intenta sobreposar-se i retornar a la normalitat. Però l’illa segueix present, immòbil, recordant-los els terribles fets dels quals va ser testimoni.

Anys més tard, en Nil, el fill del policia que va portar el cas, decideix fer un documental sobre la tragèdia i, a mesura que s’hi endinsa, descobreix que no tots els indicis corroboren que la persona detinguda fos el vertader culpable.

Quan en Nil desapareix de forma sobtada, l’Emma, la seva millor amiga, està convençuda que li ha passat alguna cosa. Però hauran de passar vint-i-set anys perquè l’Emma, després de trobar un misteriós sobre sota la porta, tingui per fi l’oportunitat d’esbrinar la veritat sobre què li va passar al seu amic i els secrets que amaga l’Illa del Silenci.

Drets internacionals: Espanyol (Suma)

Parc Nacional de Yosemite, febrer de 2016. Una jove universitària anomenada Jennie Johnson desapareix al parc sense deixar cap rastre. El rànger Nick Carrington investiga el cas, les circumstàncies del qual l’absorbeixen de tal manera que decideix escriure un llibre sobre la desaparició de la noia, amb l’objectiu de deixar constància de tot el que ha esbrinat després d’adonar-se que la seva vida corre perill.

Las Vegas, abril de 2019. La Sarah Sorrow, jugadora de pòquer professional, descobreix per fi la identitat del seu pare: malauradament, tot apunta que en Nick Carrington va morir recentment mentre investigava la desaparició d’una noia anomenada Jennie Johnson. Quan la Sarah decideix estirar el fil de la desaparició i esbrinar la veritat de tot plegat, s’endinsa en un trencaclosques que es va complicant cada cop més.

Un thriller addictiu, ple de misteri i contrastos, que transcorre en un entorn rural que no és tan idíl·lic com podria semblar i en què les absències es converteixen en obsessions, no només pels personatges que l’habiten, sinó també pels lectors que hi queden atrapats.

Drets internacionals: Espanyol (Suma)

La Martina acaba d’arribar a Treviu, un poblet de muntanya on ha estiuejat tota la vida. Necessita fugir de Barcelona i allà, envoltada de records d’infantesa, s’hi sent segura. Però tan bon punt s’hi instal·la, s’assabenta que han profanat tres tombes al cementiri vell, una de les quals pertany a una noia d’identitat desconeguda que va morir fa més de trenta anys al pont del Malpàs i que tothom recorda com “la noia del vestit blau”. Tot indica que es va suïcidar, però la seva mort sempre ha estat un misteri.

Quan la Martina decideix investigar què li va passar a la noia, posa en marxa, sense saber-ho, una sèrie d’esdeveniments que l’endinsaran en una perillosa aventura, i s’haurà d’enfrontar a algú disposat a fer tot el que calgui per evitar que els secrets del passat surtin a la llum.

Una novel·la rural noir completament absorbent, que submergeix el lector en la vida d’aquest petit poble ple de gent entranyable, però també de secrets i de perills.

Drets internacionals: Espanyol (Suma)

L’alimentació probiòtica és aquella pensada per preservar l’hàbitat i les condicions de vida que necessiten els microorganismes beneficiosos per al nostre sistema digestiu. Gràcies a la microbiota som capaços de dur a terme funcions vitals bàsiques i, per tant, tenir-ne cura ens aporta grans beneficis: metabolitzar millor els nutrients; augmentar la capacitat de resposta del sistema immunitari; regular el pes de manera natural; gaudir d’equilibri emocional…

Aquest llibre ens ofereix les claus i més de 80 receptes que tenen en compte l’origen i la qualitat dels aliments per aconseguir una gran transformació a llarg termini.

Fermentación t’obrirà les portes a una manera de cuinar que mai hauries imaginat. Amb una mica de verdura, sal, temps i moltes ganes, seràs capaç de crear plats senzills i saborosos mentre cuides la teva microbiota gràcies a la fermentació, un procés que transforma els nutrients dels aliments en probiòtics naturals.

Nerea Zorokiain Garín, una de les principals especialistes del nostre país en aquesta tècnica culinària, t’ensenya a treure el màxim profit de l’art de les conserves: tècniques clau, eines bàsiques, consells pràctics i receptes molt fàcils d’incorporar al teu dia a dia, pensades tant per a principiants com per a persones amb coneixements previs que vulguin anar un pas més enllà.